Passa molt ràpid. Quan em poso a pen­sar en el meu pri­mer Dakar, sem­bla que va ser ahir i ja és el meu tretzè. Aquest any no ha estat fàcil i més ara que estic com en un moment de tran­sició, de pas­sar de les motos als cot­xes, que és una mica com començar de zero. No és fàcil perquè els cot­xes, a més, volen un gran pres­su­post i és com­pli­cat de tan­car-ho tot. En aquests anys així, el sim­ple fet d’arri­bar al Dakar ja és un èxit. Costa molt i ara ja amb mol­tes ganes de ser-hi i de fer la part amb què més gau­dim.

Estic molt con­tenta després de veure el ritme que portàvem i de tenir pos­si­bi­li­tats fins a l’últim dia del cam­pi­o­nat. Òbvi­a­ment, ens hau­ria agra­dat gua­nyar, però crec que l’evo­lució que hem tin­gut ha estat molt gran. Hem estat dels més ràpids en cada cursa. Hi ha anys en què no et que­des tant amb els resul­tats, sinó amb altres coses, i aquest any ens hem de que­dar amb això, amb l’evo­lució i tot el que he après de Car­los Sainz. A par­tir d’aquí, afronto el Dakar amb molta més calma perquè l’any pas­sat em venia tot molt més gran, molt nou.

Sí, vaig aca­bar con­tenta, però sem­pre pen­ses que pots fer més. Un dia vam tenir un pro­blema d’una hora i escaig, i tota la pri­mera set­mana ens van fer sor­tir molt enrere. Penso que va ser un pèl injust i ens va per­ju­di­car molt perquè la pista estava molt lenta, havia plo­gut, hi havia rode­res, estava molt lent i això ens va fer endar­re­rir encara més. Penso que podíem haver aca­bat entre els 20 pri­mers. Va ser un any d’apre­nen­tatge, molt bo, i a més ho podem fer ser­vir aquest any. Tant el Mau­ri­zio Gerini com jo érem nous i jo crec que ara l’afron­tem amb més calma. Hem fet un pas enda­vant amb el cotxe i amb tot ple­gat penso que ho podem fer millor.

L’any pas­sat era el cotxe ideal per aca­bar perquè és un cotxe que té una fia­bi­li­tat més que pro­vada. Però ara amb els T1+ i amb els 4x4 amb roda gran havíem de fer un pas enda­vant. Hau­ria estat una errada con­ti­nuar amb el mateix cotxe. Hem acon­se­guit un cotxe amb roda gran, tot i que només és de tracció poste­rior. En els punts de sorra i a les dunes esta­rem en infe­ri­o­ri­tat, però igual­ment el pas al T1+ era massa gran aquest any, una mica inas­se­qui­ble. Amb tot, hem tro­bat un bon com­promís. Tant amb l’equip com amb el cotxe podem ser com­pe­ti­tius. És un bon cotxe, dur i ràpid, i amb fia­bi­li­tat. Res­pecte a l’any pas­sat, les dunes seran més estres­sants. Amb un 4x2, no et pots per­me­tre gai­res erra­des, però en els llocs ràpids el que hem pro­vat del cotxe és bru­tal. Podem tenir més de ritme i això és bo.

És difícil dir-ho. Si fos l’any pas­sat, amb aquest cotxe bus­car un top 15 esta­ria molt bé però després et poses a mirar i encara hi ha més T1+, fet que com­pli­carà les coses. Al final també serà un Dakar més dakarià, pas­sa­ran més coses i això ens pot anar bé perquè tant en Mau­ri­zio com jo tenim experiència en la cursa i l’ente­nem de manera sem­blant. Hem de veure on som, però em marco aquest objec­tiu al cap i després ja veu­rem si ho acon­se­guim o no. En tot cas, em quedo amb aca­bar la cursa bé i ser com­pe­ti­tius.

Amb una mica de tot. Enten­dre la cursa en cotxe era molt dife­rent. Pot­ser vam ser massa con­ser­va­dors en el pròleg, perquè si hagués sabut el que va com­por­tar després m’hi hau­ria impli­cat més. Això ens va per­ju­di­car després. Ara ho sé i hem de sor­tir des del prin­cipi ja més des­perts.

Les dues eta­pes al desert de l’Empty Quar­ter són un lloc des­co­ne­gut. Pot­ser és una mica sem­blant a una cursa que he cor­re­gut a Abu Dhabi, però en cot­xes serà total­ment dife­rent. La pri­mera set­mana hi haurà més pols i si surts enrere et pot per­ju­di­car molt. D’altra banda, amb aquest cotxe ens pot aju­dar si hi ha pedres, si el traçat està tren­cat, perquè va molt bé en aquest tipus de ter­renys. Farem més quilòmetres d’etapa, hi ha més dies de com­pe­tició i no para­rem al refu­e­ling. Són fac­tors que fan endu­rir la cursa i a mi a pri­ori m’agra­den. La idea que sigui un Dakar més d’aven­tura i no tant a l’esprint és com entenc que ha de ser.

Són diver­sos fac­tors, però òbvi­a­ment sem­pre hi ha una mica de sort perquè no és gens fàcil aca­bar sem­pre. És impor­tant conèixer-se a un mateix molt bé i saber les teves limi­ta­ci­ons. Ajuda molt per no sobre­pas­sar els límits. Saber aflui­xar quan els dies no et van bé o forçar quan et bene­fi­cien.

Forma part de la feina, però jo em sento a gust en tot el que sigui aju­dar l’esport femení. Es parla molt del fut­bol i sem­bla que l’esport femení exis­teixi des d’ara, però hi ha espor­tis­tes que fa molts anys que ens hi bara­llem i llui­tem. Poder aju­dar en tot aquest camí i veure que ara s’està valo­rant més l’esport femení és un plaer i si són coses que poden aju­dar les noves gene­ra­ci­ons és agra­da­ble de fer.

De fet, també són dones la fisi­o­te­ra­peuta i la res­pon­sa­ble de premsa. En aquesta edició crec que hi haurà més de 50 par­ti­ci­pants i això era impen­sa­ble fa uns anys en el Dakar. Recordo quan amb prou fei­nes érem cinc o sis. Una vegada es va arri­bar a 17 i ja es va con­si­de­rar tot un rècord. Cada any va pujant la par­ti­ci­pació feme­nina i ara ja es veu com una cosa molt més nor­mal. Per tot tipus de fei­nes. També per engi­nye­res, i això s’agra­eix. Com la soci­e­tat mateixa, el Dakar està can­vi­ant.