Passa molt ràpid. Quan em poso a pensar en el meu primer Dakar, sembla que va ser ahir i ja és el meu tretzè. Aquest any no ha estat fàcil i més ara que estic com en un moment de transició, de passar de les motos als cotxes, que és una mica com començar de zero. No és fàcil perquè els cotxes, a més, volen un gran pressupost i és complicat de tancar-ho tot. En aquests anys així, el simple fet d’arribar al Dakar ja és un èxit. Costa molt i ara ja amb moltes ganes de ser-hi i de fer la part amb què més gaudim.

Estic molt contenta després de veure el ritme que portàvem i de tenir possibilitats fins a l’últim dia del campionat. Òbviament, ens hauria agradat guanyar, però crec que l’evolució que hem tingut ha estat molt gran. Hem estat dels més ràpids en cada cursa. Hi ha anys en què no et quedes tant amb els resultats, sinó amb altres coses, i aquest any ens hem de quedar amb això, amb l’evolució i tot el que he après de Carlos Sainz. A partir d’aquí, afronto el Dakar amb molta més calma perquè l’any passat em venia tot molt més gran, molt nou.

Sí, vaig acabar contenta, però sempre penses que pots fer més. Un dia vam tenir un problema d’una hora i escaig, i tota la primera setmana ens van fer sortir molt enrere. Penso que va ser un pèl injust i ens va perjudicar molt perquè la pista estava molt lenta, havia plogut, hi havia roderes, estava molt lent i això ens va fer endarrerir encara més. Penso que podíem haver acabat entre els 20 primers. Va ser un any d’aprenentatge, molt bo, i a més ho podem fer servir aquest any. Tant el Maurizio Gerini com jo érem nous i jo crec que ara l’afrontem amb més calma. Hem fet un pas endavant amb el cotxe i amb tot plegat penso que ho podem fer millor.

L’any passat era el cotxe ideal per acabar perquè és un cotxe que té una fiabilitat més que provada. Però ara amb els T1+ i amb els 4x4 amb roda gran havíem de fer un pas endavant. Hauria estat una errada continuar amb el mateix cotxe. Hem aconseguit un cotxe amb roda gran, tot i que només és de tracció posterior. En els punts de sorra i a les dunes estarem en inferioritat, però igualment el pas al T1+ era massa gran aquest any, una mica inassequible. Amb tot, hem trobat un bon compromís. Tant amb l’equip com amb el cotxe podem ser competitius. És un bon cotxe, dur i ràpid, i amb fiabilitat. Respecte a l’any passat, les dunes seran més estressants. Amb un 4x2, no et pots permetre gaires errades, però en els llocs ràpids el que hem provat del cotxe és brutal. Podem tenir més de ritme i això és bo.

És difícil dir-ho. Si fos l’any passat, amb aquest cotxe buscar un top 15 estaria molt bé però després et poses a mirar i encara hi ha més T1+, fet que complicarà les coses. Al final també serà un Dakar més dakarià, passaran més coses i això ens pot anar bé perquè tant en Maurizio com jo tenim experiència en la cursa i l’entenem de manera semblant. Hem de veure on som, però em marco aquest objectiu al cap i després ja veurem si ho aconseguim o no. En tot cas, em quedo amb acabar la cursa bé i ser competitius.

Amb una mica de tot. Entendre la cursa en cotxe era molt diferent. Potser vam ser massa conservadors en el pròleg, perquè si hagués sabut el que va comportar després m’hi hauria implicat més. Això ens va perjudicar després. Ara ho sé i hem de sortir des del principi ja més desperts.

Les dues etapes al desert de l’Empty Quarter són un lloc desconegut. Potser és una mica semblant a una cursa que he corregut a Abu Dhabi, però en cotxes serà totalment diferent. La primera setmana hi haurà més pols i si surts enrere et pot perjudicar molt. D’altra banda, amb aquest cotxe ens pot ajudar si hi ha pedres, si el traçat està trencat, perquè va molt bé en aquest tipus de terrenys. Farem més quilòmetres d’etapa, hi ha més dies de competició i no pararem al refueling. Són factors que fan endurir la cursa i a mi a priori m’agraden. La idea que sigui un Dakar més d’aventura i no tant a l’esprint és com entenc que ha de ser.

Són diversos factors, però òbviament sempre hi ha una mica de sort perquè no és gens fàcil acabar sempre. És important conèixer-se a un mateix molt bé i saber les teves limitacions. Ajuda molt per no sobrepassar els límits. Saber afluixar quan els dies no et van bé o forçar quan et beneficien.

Forma part de la feina, però jo em sento a gust en tot el que sigui ajudar l’esport femení. Es parla molt del futbol i sembla que l’esport femení existeixi des d’ara, però hi ha esportistes que fa molts anys que ens hi barallem i lluitem. Poder ajudar en tot aquest camí i veure que ara s’està valorant més l’esport femení és un plaer i si són coses que poden ajudar les noves generacions és agradable de fer.

De fet, també són dones la fisioterapeuta i la responsable de premsa. En aquesta edició crec que hi haurà més de 50 participants i això era impensable fa uns anys en el Dakar. Recordo quan amb prou feines érem cinc o sis. Una vegada es va arribar a 17 i ja es va considerar tot un rècord. Cada any va pujant la participació femenina i ara ja es veu com una cosa molt més normal. Per tot tipus de feines. També per enginyeres, i això s’agraeix. Com la societat mateixa, el Dakar està canviant.