Trial

Bou: llegenda interminable

Motor. Trial. Toni Bou (Montesa) segella al Madrid Arena el seu 17è títol mundial d’X-Trial i el 34è global des del 2007. Reconfirma, així, un domini que transcendeix l’àmbit del seu esport

Amb Toni Bou (Piera, 1986) dalt de la seva Mon­tesa s’esgo­ten els qua­li­fi­ca­tius, com diu el tòpic, i les incer­te­ses gai­rebé sem­pre es trans­for­men en fets irre­fu­ta­bles. El pie­renc va acon­se­guir ahir al Madrid Arena, gua­nyant i impo­sant-se en les tres vol­tes, per la porta més gran, el seu dis­setè títol de campió del món d’X-Trial i el 34è de la seva immensa tra­jectòria, si hi afe­gim els que ha cele­brat a l’aire lliure en dis­set anys inin­ter­rom­puts de tira­nia des que es va estre­nar el 2007. Bou en feia prou amb un cinquè lloc perquè havia gua­nyat qua­tre de les cinc cur­ses ante­ri­ors –Bar­ce­lona, Pam­plona, Bor­deus i Andorra la Vella– i és pro­cla­mat campió quan encara queda la prova de la Vendée (França), que es cor­rerà el dia 11 i tan­carà el cam­pi­o­nat. El sub­cam­pi­o­nat és per al basc Jaime Busto (Gas Gas), pilot de gran qua­li­tat que deu estar desit­jant que el català pengi la moto. Busto va gua­nyar la cursa al Wie­ner Neus­tadt, la segona del cam­pi­o­nat –Bou va ser segon–, la ter­cera del seu pal­marès en aquesta moda­li­tat, i ha estat l’únic capaç de man­te­nir viva la flama, que ja és mèrit con­tra un mons­tre.

En el regla­ment d’enguany, els pilots des­car­ten el seu pit­jor resul­tat. Bou ja tenia 100 punts abans de la cursa d’avui i Busto, que n’havia acu­mu­lat 75, sumant les dues cur­ses res­tants, podria arri­bar com a màxim als 106 punts. Amb un cinquè lloc –6 punts–, Bou hau­ria arri­bat als 106 i el des­em­pat sem­pre juga­ria a favor del pie­renc pels qua­tre tri­omfs par­ci­als. Trac­tant-se de l’hiper­campió i amb un cinquè lloc de marge com a pit­jor resul­tat, no calia ser un endeví per intuir que el títol mun­dial estava can­tat.

Ahir, Bou va ser el millor en la pri­mera fase, amb només un punt de pena­lit­zació. També va excel·lir en la segona, amb 6, i va tor­nar a der­ro­tar els rivals en la final, en la qual va acu­mu­lar 8 punts. El seu com­pany d’equip, el gallec Gabriel Mar­ce­lli, va ser segon, amb 10, i l’anglès Toby Mar­tin va com­ple­tar el podi, amb 17 punts. Busto va ser quart després de les dues pri­me­res vol­tes i va que­dar fora de la final.

Tra­dició cata­lana

El mun­dial indoor, ara X-Trial, es va ins­ti­tuir el 1993 amb títol per al fin­landès Tommi Ahvala (Apri­lia). El català Marc Colo­mer va gua­nyar els tres poste­ri­ors (1995-1997). L’anglès Dou­gie Lampkin va domi­nar la dis­ci­plina cinc cur­sos seguits –3 amb Beta i 2 amb Mon­tesa– fins que el tar­ra­goní Albert Cabes­tany (Beta) va obte­nir el títol el 2002. Tot seguit, l’ull­de­co­nenc Adam Raga (Gas Gas) es va endur qua­tre coro­nes (2003-2006), que van ser el pre­ludi de l’arri­bada de Bou, campió inin­ter­rom­put des del 2007.

EL PROTAGONISTA

A Madrid, a la casa de Repsol, era important obtenir el títol. A més, he guanyat les tres voltes i hem fet una final emocionant

EL MÈTODE

El català, pletòric, guanya a Madrid la seva cinquena prova del curs per la porta gran

CATALANS

Gabri m’ho ha posat molt difícil. És un doblet increïble i el títol 34è encara ho és més. Estic molt content
Toni Bou

ELS TRIOMFS

Raga (4), Colomer (3) i Cabestany havien estat campions de la modalitat
Havia vençut en quatre de les cinc proves anteriors, però no va ser conservador
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.