Adam Raga
PILOT DE TRIAL
“La primera victòria al Sant Jordi no se m’oblidarà mai”
“Més que el nombre de títols o subcampionats, el que més valoro és haver-me mantingut durant 25 anys lluitant entre els millors”
“Barcelona era el lloc perfecte per dir adeu perquè és a casa, i a més la millor cursa del món”
Adam Raga (Ulldecona, 1982) tancarà diumenge al Palau Sant Jordi, en el 48è Universae Trial Indoor de Barcelona, una extensa i reeixida carrera en l’elit d’aquesta especialitat. Amb sis títols i 26 subcampionats mundials al seu palmarès, Raga posarà punt final a la seva etapa esportiva amb la gran carta de la competitivitat, amb el mèrit d’haver-se mantingut entre els millors durant gairebé tres dècades i havent signat ja dos podis en les tres primeres proves del campionat indoor.
Ha signat dos podis i un quart lloc en les tres primeres proves del mundial d’X-trial. No s’ho ha repensat, això de la retirada?
Ho tinc molt clar. De fet, la idea de retirar-me aquí a Barcelona ja va sorgir l’any passat en una conversa que vaig tenir amb el promotor, en Jordi Castells. Ell em va dir que si havia de plegar havia de ser aquí i tenia tota la raó del món, perquè la de Barcelona és la cursa més important que es fa al món i dir adeu aquí a casa, per mi, és perfecte.
Quines sensacions té a pocs dies del seu comiat?
Estic nerviós perquè en la prova de Barcelona sempre tens molta pressió i aquest cop encara una mica més. En tot cas, el treball ja el tinc fet. He demostrat ser molt competitiu fins a l’últim dia i el que vull és intentar gaudir, donant-ho tot i aconseguint el millor resultat possible.
Quin és el millor record que té del Sant Jordi?
Un dels millors records és el del primer triomf, el 2002. El 2001 vaig estar aquí de públic, veient els meus ídols.L’any següent vaig competir i vaig poder guanyar tots aquells que eren els meus ídols. Va ser un somni fet realitat. Aquest record no se m’oblidarà mai.
Quines persones recorda ara, en el moment de deixar-ho?
Sobretot la meva família, el meu pare i la meva mare. Soc d’Ulldecona i la majoria de curses eren per Barcelona, i de petit ens havíem de llevar a les 4 o les 5 de la matinada per venir a competir. Tota la meva família va fer un gran esforç al principi. Després hi hagut gent fantàstica que m’ha ajudat a créixer com a pilot i com a persona, i sense l’ajuda de tothom no hauria pogut arribar fins on he arribat.
Ja està preparat per a la vida que l’espera a partir de dilluns vinent?
El meu somni és que aquest esport vagi creixent. A la meva escola seguiré ajudant pilots joves a pujar de nivell i, si fa falta, també ajudaré institucions o federacions perquè el trial estigui a l’altura que es mereix.
Què significa el trial a la seva vida?
És tota la meva vida. Des que era molt petit a casa meva es vivia molt el trial, estàvem bojos per aquest esport. El que de petit era una afició i una passió es va convertir en la meva feina, sense deixar de ser una passió. El trial ho ha estat tot.
Li molesta que potser se’l pugui recordar més pels 26 subcampionats i no tant pels sis títols mundials aconseguits en el decurs de la seva carrera?
En qualsevol disciplina, haver aconseguit sis títols seria una cosa excepcional, però aquí, comparat amb els 36 d’en Toni Bou, pot semblar poca cosa. Personalment, el que més valoro són els 25 anys al màxim nivell, lluitant gairebé sempre pel podi. Això és superdifícil perquè fins i tot els anys que m’he lesionat, o he tingut problemes, he estat allà. Els títols son superimportants, però també el fet d’haver-se mantingut tants anys entre els millors.
I quina ha estat la clau d’haver allargat tants anys la seva carrera?
Quan vaig començar vaig tenir la sort de fer-ho en l’equip de Jordi Tarrés. Ell era molt professional i ens va inculcar uns valors d’entrenament, de preparació, de coneixement de la moto, de tot plegat. Això m’ha ajudat molt a tenir-ho tot molt controlat durant tants anys.
Com ha estat la relació personal amb en Toni Bou després de tants anys competint?
Ha estat bona. Evidentment hem tingut els nostres estira-i-arronses, però sempre hi hagut molt respecte. Potser amb en Doug Lampkin i Takahisa Fujinami la relació era més dura, però amb en Toni vam signar com un pacte, de no entrar en cap mena de joc brut.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.