La pèssima arrencada va significar que en dues ocasions estigués a punt de tocar-se amb un altre pilot. Tot plegat, un onzè lloc en el primer pas per meta. El mal menor era que a Sachsenring escapar-se és gairebé impossible. Així, des del darrere però sempre rodant en grup, Mack va anar remuntant de mica en mica: setè després de tres voltes, cinquè després de marcar volta ràpida i primer a dotze voltes del final. El cel ennuvolat va afavorir-lo i, mentre analitzava les traçades dels rivals, les gomes no perdien tacte. Instal·lat en el primer lloc, Viñales dibuixava la seva traçada aliè al que passava al darrere. Va semblar que podia trencar el grup i de fet va fer-ho, a quatre voltes per a la conclusió. Però amb Faubel i Zarco enganxats. El podi estava perfilat. El pilot de Ricard Jové va entrar primer en la darrera volta, però una petita errada després del primer revolt va fer que Fuabel el passés. El pla es trencava, i Zarco ho va empitjorar. El francès i el valencià van calcar l'arribada, i va ser la millor volta ràpida en cursa de Faubel –onze anys més gran que Mack– el que li va donar el triomf. Per a Viñales les «engrunes», un tercer lloc que ja no el satisfà. Aquest és l'estat de la qüestió a la meitat del seu any de debut al mundial. Un goig.