Marc Márquez ja no els posa firmes perquè la graella fa temps que sap com les gasta el cerverí. Això no fa, però, que les seves victòries perdin brillantor pel fet de ser habituals –quarta de la temporada, tercera seguida–. Ni de bon tros.

Poques coses hi ha més vitamíniques que veure'l pilotar quan, com és el cas, domina la moto i aquesta passa a ser una extremitat més del cos. Avança per on no hi ha lloc, derrapa per anar més ràpid, contradient els cànons, i fa un tractament quirúrgic de les traçades dels rivals, sense perdre el ritme. Com ahir a Sachsenring, on va vèncer quan i com li va donar la gana Stefan Bradl, al davant dels aficionats alemanys. Els separen 47 punts amb vuit curses per celebrar-se, però el pilot teutó ja sap que, amb Márquez a aquest nivell, tots aquests punts no són res.

Ho va fer tot, ahir, el deixeble d'Emili Alzamora. Va sortir perfectament i va posar la graella en fila índia en els primers girs. Després, pacient, va deixar passar Bradl, a la meitat de la cursa, sense importar-li que això fes que el grup de tres que formaven ells dos i De Angelis passés a ser de cinc (Luthi i Hernández). Volia anar al darrera del líder del mundial, del metrònom del campionat –quatre primers, dos segons, un tercer i un cinquè–, per estudiar-lo en un traçat que és casa de Bradl. Vuit voltes va anar el pilot de Kalex al davant, uns vint-i-cinc quilòmetres suficients per a Marc. Aleshores el català el va superar sortint de l'onzè revolt, a la recta en baixada, per l'exterior i lliscant sobre el voral. No ho esperava Bradl. Ni ningú. Però és així, dissenyant trajectòries allà on la resta només hi veuen impediments que els campions fan camí. Mentalment, ja havia guanyat la cursa, Marc. Físicament ho va fer dues voltes més tard, amb un canvi de ritme que, com sap bé la graella, va posar firmes el personal.

Dia gris per a la resta dels catalans, amb caiguda lletja d'Aleix, tretzè lloc de Pol i abandonament de Rabat.