POL ESPARGARÓ
PILOT DE L'EQUIP PONS 40 HP TUENTI (MOTO 2)
“Anem a totes, a guanyar el campionat del món”
Després d'un any en què la batalla era per “dominar la moto”, Pol Espargaró ha fitxat per l'equip de Sito Pons, en què ha trobat la màquina ideal. I les ambicions de Polyccio, després d'una gran pretemporada, són màximes
El dubte es fa estrany en un pilot tercer en el mundial de 125cc del 2010, que té cinc victòries i 21 podis en la categoria petita. Però el debut a Moto 2 l'any passat va ser difícil malgrat que va acabar amb dos podis. Però el debut és passat i toca mirar endavant. I lluny.
Com se sentia en la pretemporada de fa un any i com se sent ara?
L'any passat vam començar molt verds. Va ploure i vam fer molt pocs entrenaments. No teníem quilòmetres. Aquest any és un altre món. L'any passat en aquest punt era tot molt incert i enguany sabem que hem estat dels tres primers en tots els entrenaments i que si no fem tercer farem cinquè i que més lluny del sisè lloc no podem anar.
Amb la Kalex es troba còmode. Res a veure amb la FTR.
La gent deia que no hi havia tanta diferència perquè al final els motors són iguals, però jo he notat molta diferència. En el meu cas la Kalex m'està ajudant moltíssim. Al mig del revolt és tot molt més fàcil, per exemple. No haver d'estar lluitant amb la moto és gratificant.
L'experiència de la temporada del debut va ser, per tant, una veritable escola.
Totalment. Tant en l'aspecte esportiu i de pilotatge com en el personal, a nivell de patir. Quan les coses van bé tot t'ho prens amb fluïdesa, no dónes valor al que fas. He vist que anar ràpid en el mundial és molt i molt complicat. La gent va molt forta. Ara, després del que em va passar l'any passat i de la pretemporada que hem fet, començo amb una energia brutal.
Diu que la Kalex l'ajuda.
Amb una 4T has de canviar completament el pilotatge. La 125cc era una moto lleugera, de 2T, sense fre motor, molt manejable. Moto 2 és un altre món: moto grossa, 4T, fre motor, pes brutal en el canvi de direcció, etc. La moto té moltes més inèrcies. Però és cert que amb la Kalex he pogut treure una mica més el meu estil, perquè és més fàcil de dominar i, per tant, puc fer més el que sento que haig de fer amb la moto.
Hauria pogut anar amb l'Aleix a l'equip d'Aspar, però va escollir el de Sito Pons. Per què?
Principalment perquè hi havia la Kalex. Abans d'acabar la temporada volia provar totes les motos però em semblava, per com havia vist els pilots a la pista, que la Kalex era una bona moto. I una moto campiona del món. Estava entre la Suter i la Kalex i al final crec que he fet una molt bona elecció. No em penediré d'haver-la escollit: estem fent molt bons temps.
A Jerez va fer un 1:42.149 i una sèrie força llarga d'1:42 mitjos i baixos.
Sí, però tenim un problema: a mi em costa molt fer una volta ràpida. Però quan hem fet tres voltes el ritme és similar al de la volta ràpida que he pogut fer, i llavors això és molt important per a la cursa. Però hem de fer bones qualificacions, perquè sabem que a Moto 2 costa molt avançar.
En la pretemporada va dir que de Jerez volia sortir amb una configuració tipus, tenir clar què és el que no li anava bé.
L'any passat a Qatar no coneixíem la moto, ni les peces que teníem, res. Si alguna cosa tenia clar enguany era que volia arribar a Qatar amb la feina feta: que fos posar pneumàtic i donar gas. A tots els circuits has d'adaptar coses, però no volia perdre temps a provar. Les curses passen molt ràpidament, els entrenaments passen volant i si comences a provar no arribes a temps de ser competitiu.
Amb l'Aleix, que l'any passat portava aquesta moto, deuen parlar molt.
Ell va ser una de les raons per anar a l'equip del Sito. Em deia que la Kalex era una molt bona moto, i em refio molt del seu criteri. És un pilot molt bo que ha pilotat moltes motos. I que ell digués que la Kalex funcionava per a mi era un bon motiu per anar-hi. I ja a l'equip sempre m'ha anat dient trucs, petites coses que feia ell que em faciliten la feina.
Corti (Kalex) a Jerez ha anat més ràpid (1:41.983) que la pole de l'any passat (1:42.706). I el seu temps és calcat a la pole de Moto GP del 2003.
S'està rodant molt, molt i molt ràpid. El Corti ha rebaixat gairebé un segon la pole de fa un any. És moltíssim en una categoria en què en un segon poden haver-hi 15 pilots. Molts pilots van rodar en 1:42 i això vol dir que les motos evolucionen però que els pilots també ho fan. I que cada vegada que anem coneixent les màquines el nivell s'incrementa. Després al gran premi hi ha poc temps, nervis i no hi ha segones oportunitats. I això també influeix moltíssim.
El gran salt del primer al segon any en Moto 2 van ser els pneumàtics.
Ara mateix és el que marca la diferència en tots els aspectes: una bona moto amb unes bones gomes és infal·lible. Quan arribes al circuit i trobes les gomes ideals has trobat el fonamental. Una bona moto amb males gomes no corre. En ocasions amb un pneumàtic una mica més tou ja baixes mig segon, un món. És cert: Dunlop té el poder de dir si es va ràpid o no.
Sempre ha estat molt inconformista, fins i tot fent bons resultats. L'objectiu d'enguany és el títol mundial?
Sí, per suposat. L'any passat també era el meu desig, però no va anar bé. Sempre has de posar-te l'objectiu més alt i si després les curses te'l canvien ja t'hi adaptaràs per no estavellar-te. Hem d'anar a totes, a guanyar el mundial. Anem molt convençuts del que farem, també de les nostres limitacions, i podem fer-ho molt bé.
Sense Bradl, Marc Márquez és l'home a batre.
Ho és. Però també hi ha el Corti, el Luthi, el Tito, etc. Hi ha bastants pilots que poden ser allà. En aquesta categoria en cada carrera hi ha tres o quatre pilots que poden lluitar pel triomf, diferents de l'anterior i de la posterior. Aquí ningú no regala res: a Moto 2 hi ha campions del món, subcampions i tercers del món. I això es nota.
