De menys a més

Pol i Tito van mantenir la posició en els primers revolts, però de seguida es va veure que Nakagami seria incontrolable. En la tercera volta es va posar primer rodant ja en 1:38 baixos, i va començar a posar dècimes entre ell i la resta. Un marge que flirtejava amb els dos segons quatre girs després i que va arribar a ser de 2,3. Pol i Tito el seguien com podien, i Redding, determinat pel mundial, no els perdia de vista, en quarta posició amb uns sempre incòmodes Aegerter i Zarco de companys de trajecte. Fins on arribaria el japonès, rapidíssim sempre en la primera meitat de cursa i que portava fins ahir tres segons llocs seguits?

L'interrogant es plantejava amb Pol i Tito solidificant la segona i la tercera posició, amb un segon entre ells i un més entre Tito i el grup de Redding, superat pels dos pilots francesos i amb Luthi reenganxat.

El gloriós destí del pilot nipó es mantenia intacte a mitja cursa, amb els dos segons d'avantatge respecte a Pol ben consolidats, per bé que la pregunta en el seu cas no perdia sentit. Tindria prou pneumàtics, aquesta vegada? Anar a fons i sense concessions des del primer instant té aquestes coses.

Ho sabien Pol i Tito, que esperaven les últimes deu voltes amb delit, per trobar-hi les millors sensacions. Mentre Redding malvivia per esgarrapar punts, Pol s'acostava a Nakagami, empès per Tito. A cop de volta ràpida –rècord del circuit a cinc del final d'Espargaró, amb un 1:38.070–, el japonès era a tocar, i la resposta a l'interrogant del dia va arribar a l'inici del penúltim gir. Pol es va cruspir Nakagami i l'explosió va ser eixordadora quan es va confirmar el sisè lloc de Redding.