El meu objec­tiu era tor­nar a com­pe­tir en l'esport d'alt nivell, després de l'atu­rada forçosa pel meu acci­dent. Amb Citroën i el meu patro­ci­na­dor polonès, Lotos [empresa petro­li­era], vaig poder mun­tar un bon pro­grama en el WRC amb el DS3 RRC. És del tot dife­rent del que feia abans. Per mi, era impor­tant tenir l'opor­tu­ni­tat d'adqui­rir experiència i apren­dre.

No, Gal·les no era en el meu pro­grama perquè ja no tenia pres­su­post. Fa menys de vuit mesos no havia conduït ni un quilòmetre sobre terra en tota la meva vida, i poder fer un ral·li amb un equip com Citroën i un cotxe de fàbrica és una gran opor­tu­ni­tat. El cotxe té el mateix xassís, però el motor és molt més potent. Miraré d'apren­dre tot el que pugui, com sem­pre, per si hi torno més enda­vant. No puc arri­bar allà i espe­rar llui­tar amb els pilots cap­da­van­ters.

No, encara no.

El pla ini­cial era no fer cap test, però és clar que he de pro­var el cotxe, perquè no té sen­tit pujar a un cotxe així sense haver-lo pro­vat per fer un ral·li tan carac­terístic com el de Gal·les. Faré almenys un dia de test.

Encara fa molt poc que corro ral·lis, que faig el mun­dial. Els ral·lis són molt exi­gents, i només en conec la mei­tat, o sigui que l'any que ve la mei­tat dels ral·lis seran nous per a mi. Si deci­deixo seguir en els ral·lis, m'agra­da­ria poder-los fer tots, perquè només així podria seguir apre­nent i evo­lu­ci­o­nant. El camí encara és llarg, tot i que en alguns ral·lis he estat prou ràpid. L'any que ve l'objec­tiu serà el mateix: apren­dre.

Els cir­cuits no són només la F-1, però no es poden com­pa­rar, són dos esports dife­rents, com el fut­bol i el volei­bol. Com a pilot, has de tenir carac­terísti­ques dife­rents. Has de créixer d'una manera deter­mi­nada. És molt difícil can­viar dels cir­cuits als ral·lis, i dels ral·lis als cir­cuits. Si aga­fes els cinc millors pilots de ral·lis i els poses en un cir­cuit, sí, ho faran bé, però sense l'experiència i sense conèixer-ne els trucs, és molt difícil ren­dir en dis­ci­pli­nes dife­rents. A Loeb i Ogier, per exem­ple, els agrada córrer en cir­cuits, i és nor­mal. Quan fas el mateix molt de temps, fer una cosa nova –com ara els cir­cuits en el seu cas, o els ral·lis en el meu– t'atrau. És un nou repte. És una de les raons per les quals aquest any vaig deci­dir fer el WRC. No podia tor­nar a la F-1, i vaig esco­llir els ral·lis. Bus­cava un nou repte.

Tens un volant, pedals i qua­tre rodes, però és del tot dife­rent. Per ser un pilot cap­da­van­ter de cir­cuits has de ser capaç de treure el màxim de tots els com­po­nents: del cotxe, dels pneumàtics, de tu mateix, del nivell d'adherència de la pista... En un ral·li hi ha molta impro­vi­sació, no pots pre­veure el que pas­sarà. En un cir­cuit, saps com són els revolts, on has de fre­nar, i has d'anar al límit. En un ral·li, tens les notes, però res més. No saps si algú ha tallat un revolt i l'ha dei­xat ple de gra­veta, no pots recor­dar tots els revolts. I la con­cen­tració necessària també és dife­rent. És més fàcil dir el que és igual. Dife­rent ho és tot; igual, ben poca cosa.

Sí, una mica sí. És clar que el copi­lot influ­eix més en el que pot pas­sar. Si l'engi­nyer s'equi­voca en els reglat­ges, pot­ser perds un parell de dècimes, però si ho fa el copi­lot –com ens va pas­sar l'any pas­sat en el ral·li del Var [a França]– pots tenir un acci­dent fort. A més, el copi­lot arrisca molt més perquè, al cap i a la fi, va dins del cotxe; l'engi­nyer sem­pre pot dir que la culpa és del pilot, si el cotxe no corre. Sense un bon copi­lot és gai­rebé impos­si­ble fer-ho bé, i sense un bon engi­nyer, també.

La veri­tat és que si algun dia deci­deixo tor­nar als cir­cuits, m'agra­da­ria fer-ho en un cam­pi­o­nat de mono­pla­ces. He pro­vat un cotxe del DTM [el Mer­ce­des, al gener], i he de dir que és un cotxe molt agra­da­ble de pilo­tar, té molt poc a veure amb un turisme, és com un fórmula; de fet, em recorda quan cor­ria en la F-3. Té molta càrrega aero­dinàmica per ser un turisme. Conec molt bé el Toni i és un engi­nyer molt bo; ho vam pas­sar molt bé junts a BMW.

Sí, ens vam veure en aquell test del DTM, a València.

No, ja no hi tinc con­tacte. El Joan ha estat una per­sona molt impor­tant en el meu camí cap a la F-1. Té molta experiència. És un tècnic de la vella escola, un home de car­re­res pur, i això és bo i m'agrada. Vam tenir dies durs, el 2005, però al final tot va anar bé i vaig apren­dre molt. Em va donar una bona visió del que cal per ser un pilot cap­da­van­ter.

La veri­tat és que no seguia els ral·lis quan era petit. El meu interès va començar cap al 2004, abans només pen­sava en els cir­cuits. És estrany, perquè vinc d'un país on els ral·lis són molt popu­lars. Però quan jugava als vide­o­jocs, sem­pre aga­fava el [Mit­su­bishi] Evo VI i Tommi Mäkinen. No sé per què, però esco­lli­ria Mäkinen.