Eficiència màxima

Per disputar el títol contra un Porsche només hi ha dues solucions: o un altre Porsche o no fallar mai. Això és el que va fer Domingo, el seu copilot, Joan Venceslao, i l'equip CV Sport: “La regularitat ha estat clau, sobretot en asfalt, amb quatre segons llocs sempre rere un Porsche o de Xevi Pons.” Als ral·lis de terra, Domingo ha manat sempre que no ha competit Pons, tot i que és on ha viscut l'únic abandonament: “Va ser a Cervera, quan en un salt vam tocar amb el càrter i vam plegar per precaució; el cotxe ha estat fiable, i encara més si tenim en compte que l'hem muntat i el mantenim nosaltres” explica Domingo. Aquest nosaltres és un plural relatiu, confessa: “Fora de pilot i copilot, l'equip és de tres persones més que m'ajuden entre setmana en el manteniment i vénen a les curses; però d'aquests tres, cap és mecànic.” Un furgó, un remolc i el cotxe que Venceslao fa servir a la feina per fer els reconeixements –a diferència d'anys enrere, ara no s'entrena de pressa–: això és tot. “Realment ho hem fet amb la meitat o un terç dels diners que s'han gastat els campions dels darrers anys; per sort no hem tingut cap sortida de carretera, el cotxe no s'ha avariat i Pirelli ens ha ajudat molt en el tema dels pneumàtics”, sosté Domingo. És competitiu en totes les superfícies, però admet que és més pilot de terra que d'asfalt. De fet, va disputar els tres primers ral·lis del campionat d'Espanya, amb un abandonament i dos segons llocs rere Xevi Pons, el campió: “No teníem prou diners per fer-ho seguir tot, de manera que va tocar triar; Pons està en un altre nivell i, en canvi, l'objectiu era el campionat català i hi estàvem ben situats, de manera que la decisió era clara.”

A més, Domingo ha participat en nou ral·lis, quan s'han de sumar vuit resultats (quatre d'asfalt i quatre de terra). Tampoc no hauria pogut competir en gaires més, perquè tres proves li coincidien amb obligacions laborals amb Pujolar Racing. “Sento que el títol és una recompensa suficient, sobretot tenint en compte que ho hem fet amb molts pocs mitjans”, comenta el pilot, que és conscient que s'ha de replantejar el futur: “El títol era l'objectiu, però no t'obre cap porta; sabem que el 2014 no podrà ser com aquest any.” “El cotxe està en venda i, si fem alguna cosa, serà amb un programa més reduït”, hi afegeix. El campió català sap que el tren d'un equip oficial no tornarà a passar. El 2008, quan acabava de disputar el Desafío Peugeot, va fer un test amb la marca francesa junt amb tres aspirants més (els catalans Josep Basols i Jordi Martí i el gallec Óscar Garre) per pilotar el segon Peugeot 207 S2000 oficial en el campionat d'Espanya. L'escollit va ser Garre. “En aquell moment jo estava una mica verd, m'hauria anat bé tenir un any més d'experiència a l'estatal”, admet amb honestedat.

Vocació tardana

Domingo pertany a una família amb tradició esportiva. El seu pare va ser campió de Catalunya d'autocròs. Però a ell l'afició se li va despertar tard: “De petit anava a les curses, però no em plantejava entrar-hi; va ser quan vaig fer 18 anys, i amb el permís de conduir a la mà, que em vaig decidir.” Els seus cotxes han estat un Peugeot 205 –compartit amb el seu pare Agustí– per als eslàloms, dos 206 XS (un per al Volant RACC i un altre per al Desafío Peugeot espanyol), un Peugeot 207 RC per a l'estatal de terra 2008 i un ja molt més seriós 206 S1600 amb què va aconseguir el seu primer triomf absolut i que va precedir el Mitsubishi amb el qual ha guanyat el títol.