La festa serà grossa

Tot i tractar-se del seu quart títol i d'haver deixat els rivals a dues hores de diferència, Coma no pensa escatimar en celebracions. “Per mi té molt valor i sobretot si miro enrere i recordo que l'any passat no vaig poder competir per una lesió en una espatlla. A més, hi havia la competència de marques molt poderoses com Yamaha i Honda. Així que tot plegat ha estat immillorable”, ressaltava. Pel que fa a la diferència final, el pilot d'Avià considera que és enganyosa: “Fins a la penúltima etapa, en Joan Barreda em va posar les coses molt difícils i la tensió sempre va ser alta.” En aquesta dotzena jornada, el pilot de Torreblanca es va haver d'aturar dos cops per reparar la forquilla i va propiciar que Viladoms escalés de la tercera a la segona posició. Precisament, la comunió entre Coma i Viladoms també ha estat un factor decisiu en el doblet català. “En Jordi m'ha ajudat molt més del que potser s'ha vist des de fora. Ens hem ajudat mútuament, però quan estava malat amb grip em va fer l'assistència tècnica de la moto en un moment en què jo no estava capacitat per fer-ho. Vull agrair-li i per això és fantàstic que per primer cop tots dos haguem pogut pujar al podi”, subratllava.

“Hem fet molta pinya des del principi. Sabíem que seria un Dakar dur i tenir complicitat a l'equip, ni que fos pel suport moral, ha anat molt bé. Anàvem junts a tot arreu. No ens separàvem i així ens sentíem més protegits, sobretot en les etapes maratons. He intentat ajudar-lo en tot el que he pogut, ell també ho ha fet amb mi, i el resultat és que ens ha anat molt bé a tots dos”, corroborava el d'Igualada.

El primer podi

Si Coma té motius per a la celebració, Viladoms, de 34 anys i amb sis Dakars d'experiència, tampoc es queda curt. I és que dos mesos enrere, l'igualadí estava desenvolupant la Gas Gas EC 450, amb plantejaments molt més modestos. La mort del californià Kurt Caselli en una cursa, li va obrir altre cop les portes de KTM. “Tots teníem dubtes i segurament no s'esperaven que pogués acabar segon. Jo pensava que el tren dels equips oficials importants se m'escapava i aquesta proposta va ser una injecció de moral molt bona”, explica. En aquest sentit, Viladoms admet que l'última jornada va ser probablement el millor dia de la seva carrera professional. “Els catorze anteriors, però, es van fer molt durs. El fet de defensar la meva plaça al podi davant de grans pilots es va fer estressant. L'última setmana es va fer especialment llarga”, reconeix. La rebuda, amb integrants del Moto Club Igualada, va ser fins i tot més sorollosa que la del campió. “Ha estat una gran rebuda de familiars, amics i patrocinadors perquè saben l'esforç que m'ha costat arribar fins aquí. Jo em vaig emocionar molt a l'arribada a Valparaíso, però ells també des d'aquí”, sosté.

Les seqüeles de la grip, que el van perjudicar especialment en la jornada d'alçada a Bolívia, i la duresa de la cursa s'han deixat notar en el físic de Coma, que ha perdut força quilos. “La veritat és que estic bastant atropellat. Ara començaré a menjar com un animal. Segur que em regalaré alguna bacanal”, explica el pilot del Berguedà, que vol disfrutar del moment “amb la família i els de sempre” i que encara no vol parlar de pròximes edicions.