Ja ho havia dit Sebastià Salvadó dies enrere: el tram urbà dibuixat dins del recinte firal de Montjuïc ha estat el desllorigador per recuperar l'espai de la muntanya màgica per a l'esport del motor. El president del RACC –i vencedor de la primera edició del Ral·li Catalunya, l'any 1957– devia ser un home feliç ahir, en veure el perímetre del circuit d'1,6 km –cada pilot hi havia de fer dues voltes– ple de gom a gom, amb més de 20.000 espectadors xalant de valent amb les evolucions dels cotxes i els pilots del mundial. Feia prop de 30 anys que la muntanya no retrunyia amb el soroll i l'olor d'una competició.

Tot el tram era una immensa zona de públic on no quedava cap escletxa lliure per on treure el cap i gaudir de l'espectacle. Un èxit de convocatòria total, que referma l'encert de l'organització del RACC a l'hora d'esmerçar tants esforços per tal de fer realitat aquest somni. Ahir, a Barcelona es va capgirar la màxima que diu que “si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya”. Els barcelonins tan sols es van haver d'atansar a l'avinguda Maria Cristina en transport públic; va ser la muntanya –no n'hi diuen màgica perquè sí– qui els va acostar aquest espectacle fet d'acceleracions, frenades i lliscades inversemblants. Maite Fandos –tinenta d'alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i principal interlocutor de l'Ajuntament amb el RACC– no semblava tenir-les totes segons abans que el cotxe 0 prengués la sortida per comprovar que tot fos al seu lloc. “Demanaria als pilots que s'ho prenguin amb calma”, va dir per la megafonia, en una variant sui generis del “papa, no corris”.

No s'hi havia d'escarrassar. El traçat estava pensat per a l'espectacle, no per a la velocitat, amb revolts de 90 graus, paelles, angles i un parell de donuts. No és el tipus de terreny que es trobaran els aficionats acèrrims que des d'avui i fins diumenge es repartiran per les carreteres tarragonines, per viure a peu de cuneta tot un ral·li del mundial. Però si es vol popularitzar un esport prou feixuc de seguir en viu, aquestes superespecials valen el seu pes en or. Qui ho sap, potser més d'un dels 20.000 que ahir omplien Montjuïc s'atansa durant el cap de setmana a Salou, per viure el ral·li en el seu habitat natural. És la màgia d'una muntanya viva.