Ral·lis

JARI-MATTI LATVALA

PILOT DE VOLKSWAGEN

“Vull vèncer aquí tant sí com no”

Si Latvala s'imposa en el ral·li RACC, Finlàndia empatarà amb França en el palmarès absolut del WRC

“El millor moment de la meva carrera va ser vèncer el meu primer ral·li i batre el rècord de Toivonen”

El ‘sisu'és la determinació. Quan has decidit fer alguna cosa, has d'anar fins al final, sense rendir-te
En els ral·lis històrics pots tenir l'assistència després de cada tram. Això m'agrada, però en el WRC no funcionaria

Els cata­lans tenim seny, un con­cepte que va molt més enllà de fer gala de sen­tit comú. I els fin­lan­de­sos tenen sisu, que també és alguna cosa més que mos­trar-se ferm. Ho explica en aquesta entre­vista Jari-Matti Lat­vala (Töysä, 1985), la punta de llança del país escan­di­nau –domi­na­dor històric de l'espe­ci­a­li­tat– en els ral·lis i el gran rival del seu com­pany a can Volkswa­gen, el tri­campió Sébas­tien Ogier.

Ha estat una tem­po­rada plena d'alts i bai­xos, oi?
Sí, és veri­tat. Vaig començar l'any amb mol­tes espe­ran­ces. Volia llui­tar pel títol, volia ser capaç de plan­tar cara a Ogier aquest any. Tot va començar molt bé, a Mon­te­carlo [va ser segon], però després vaig tenir molts pro­ble­mes. No tenia con­fiança plena en el cotxe, però conduïa massa pas­sat. Ata­cant sense estar del tot a gust amb el cotxe vaig fer dos errors seguits, i després vaig tenir una ava­ria. Allò van ser tres ral·lis sense punts, i allà vaig per­dre totes les opci­ons. No pots dei­xar de pun­tuar tres cops. Pots tenir un ral·li dolent, però més no. A Por­tu­gal em vaig refer, però encara m'havia de bara­llar amb el cotxe. A l'estiu vaig deci­dir començar de zero, i a par­tir de Finlàndia vaig començar a recu­pe­rar les bones sen­sa­ci­ons. Vaig retro­bar el sisu.

Ja que l'esmenta, sis­plau, defi­neixi què és el ‘sisu'.

El sisu és la deter­mi­nació. Quan has deci­dit fer alguna cosa, has d'anar fins al final. Sigui quina sigui la situ­ació mai et ren­dei­xes. Quan estàs avall i vols tor­nar a estar al cap­da­vant, neces­si­tes sisu per con­tra­a­ta­car.
El decep tenir el millor cotxe del grup i haver estat der­ro­tat tres anys seguits per Ogier?
El que més lamento és l'error que vaig come­tre l'any pas­sat, a Ale­ma­nya. Perquè l'any pas­sat tenia mol­tes pos­si­bi­li­tats. Sense aquell error, hau­ria pogut llui­tar pel títol de totes totes. Aquest any ha estat dife­rent, perquè d'inici no estava con­tent amb el cotxe, però n'he après molt. El que lamento de veri­tat és l'error de l'any pas­sat.
I aquest any, el dia que per fi gua­nya, a Por­tu­gal, Seb va i diu que no ha gua­nyat el millor...
Seb ho havia fet molt bé en el ral·li de Por­tu­gal. És clar que en calent el va dece­bre per­dre, ho entenc. Per mi no va ser cap pro­blema. Sé com se sen­tia, perquè jo era novè en l'ordre de sor­tida i ell obria les pis­tes. Si més no, tenir un mal curs et dóna aquest avan­tatge, i l'has d'uti­lit­zar.
Creu que té part de raó en les seves crítiques a l'ordre de sor­tida dels ral·lis [el líder obre la cursa els dos pri­mers dies]?
Ell vol tenir una situ­ació equi­ta­tiva, amb tot­hom en les matei­xes con­di­ci­ons per llui­tar. Però, al meu parer, en l'esport dels ral·lis mai estàs en les matei­xes con­di­ci­ons; la car­re­tera sem­pre està can­vi­ant. Per tenir unes con­di­ci­ons abso­lu­ta­ment iguals, has de córrer en cir­cuits. En els ral·lis has d'accep­tar que les con­di­ci­ons can­vien. De vega­des és millor ser el pri­mer cotxe que passa pel tram i no tro­bar pols ni pedres, i de vega­des és millor sor­tir més enrere. Els ral·lis són això, jo sem­pre he estat d'acord amb aquesta nor­ma­tiva, però Seb vol la mateixa situ­ació per a tot­hom, i no pot ser.
Quant temps fa que tre­ba­lla amb un psicòleg espor­tiu?
El 2007 vaig començar a tre­ba­llar amb Chris­top­her Tre­ier, que també s'ocu­pava de Mar­cus Grönholm. Quan Mar­cus es va reti­rar, vaig voler que Chris­top­her seguís amb mi, però ell neces­si­tava un des­cans. Vaig haver de can­viar de per­sona i no va ser fins al final del 2013 que vaig poder tor­nar a començar com Déu mana, amb Chris­top­her. Sem­pre he tin­gut un psicòleg espor­tiu, però la feina intensa no va començar fins al final del 2013, quan ell va poder venir als ral·lis amb mi, tal com jo hau­ria vol­gut fer ja el 2007.
I com ha can­viat la seva manera d'enfo­car les car­re­res des que hi tre­ba­lla a temps com­plet?
Hem fet pas­sos molt bons. Hem tre­ba­llat en la con­cen­tració i també en el fet d'estar més rela­xat en els ral·lis. Ser capaç de domi­nar la pressió. Un bon exem­ple va ser l'any pas­sat, a Finlàndia, quan vaig tenir un pro­blema tècnic i vaig estar a punt de per­dre el pri­mer lloc. Vam gua­nyar el ral·li per dos o tres segons [3.6], gràcies al fet que vam saber man­te­nir la calma i ser forts men­tal­ment.
Hi ha una trama secundària interes­sant en la seva riva­li­tat amb Ogier, i és la lluita entre Finlàndia i França en el rànquing de victòries en el mun­dial. Ara com ara, França té una victòria més [176 a 175]...
Sí, cor­recte. No hi he pen­sant gaire, la veri­tat. Seb ha estat molt fort, ha gua­nyat molts ral·lis. Esta­ria bé poder man­te­nir aquesta lluita ben oberta...
Si acaba l'any amb un ‘hat-trick' de victòries, Finlàndia recu­pe­rarà el pri­mer lloc...
Això seria fantàstic. El pri­mer pas és aquí. Els tres últims anys he aca­bat segon en el ral·li Cata­lu­nya, i és un dels ral·lis que vull gua­nyar tant sí com no. És una de les meves pro­ves favo­ri­tes del curs. El for­mat mixt fun­ci­ona molt bé en aquest ral·li.
Li anava a pre­gun­tar qui és el seu pilot fin­landès pre­fe­rit, però ja sé la res­posta...
Sí, oi? Henri Toi­vo­nen, és clar. Però també Juha Kankku­nen. Fa dues set­ma­nes vaig estar amb ell i amb Markku Alén al Rally Legend [cèlebre ral·li per a cot­xes històrics], a San Marino, i m'ho vaig pas­sar molt bé. Són grans per­so­nat­ges.
El 1980, Toi­vo­nen va ser el pilot més jove a gua­nyar un ral·li del mun­dial, amb 24 anys, un rècord que no es va batre fins que vostè va gua­nyar a Suècia, el 2008, amb 22. Allò va ser genial, no?
Va ser el millor moment de la meva car­rera en el WRC. Res podrà superar la sen­sació d'asso­lir aquell tri­omf, lle­vat de gua­nyar el títol mun­dial. Vèncer el meu pri­mer ral·li i batre el rècord del meu ídol va ser d'allò més espe­cial. Encara recordo que estava molt nerviós durant la prova. Abans de l'últim tram pen­sava que havia per­dut les cames, perquè ja no les sen­tia. Quan vaig gua­nyar, vaig alli­be­rar tot l'estrès i la feli­ci­tat, la gent plo­rava... Una sen­sació increïble.
I la victòria a Còrsega [fa tres set­ma­nes] va ser com tan­car el cer­cle...
Sí. Henri era pri­mer quan va tenir l'acci­dent a Còrsega, el 1986. Vaig acon­se­guir vèncer el ral·li que ell havia estat domi­nant. Va ser un tri­omf en record seu.
Tinc entès que fins i tot va tenir un cotxe que havia estat seu, un Sun­beam Aven­ger.
Sí, però era una rèplica, no l'ori­gi­nal. Tenia 8 anys i el conduïa pels ter­renys de l'empresa del meu pare. Encara el con­servo.
Li agra­den els clàssics i corre ral·lis històrics amb un Audi Quat­tro de Grup B. És real­ment el seu favo­rit o l'ha esco­llit per raons cor­po­ra­ti­ves?
M'agra­den els Audi. El meu pare cor­ria amb Audis als anys vui­tanta. També tinc un Quat­tro de Grup 4, un de car­rer i un Coupé Quat­tro de Grup A. A banda dels Audi, el Lan­cia Delta S4 és el meu cotxe de ral·lis favo­rit.
Par­lant d'història i tra­dició, li agrada el for­mat dels ral·lis del WRC, o pre­fe­ri­ria eta­pes més llar­gues, trams noc­turns...
Una cosa que m'agrada dels ral·lis històrics és que pots tenir l'assistència després de cada tram. Això m'agrada. Fer un tram, tenir una assistència, can­viar les rodes, mirar tot el cotxe i després mar­xar cap al següent tram.
Jost [Capito, el cap de VW] li diria que això és molt car!
Sí, ja ho sé! En el WRC no fun­ci­o­na­ria. De tota manera, en els ral·lis actu­als del mun­dial el que sí que m'agra­da­ria veure més és el que fa el Cata­lu­nya aquest any, tenir molts trams dife­rents. Fer vuit o nou trams dia­ris; més trams, però més curts. No m'agrada fer només dues pas­sa­des a dos trams de 50 quilòmetres en una etapa, perquè si n'has d'anul·lar un et que­des sense gaire res. I per al públic tam­poc és tan emo­ci­o­nant de seguir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)