Aquesta frase pronunciada per Maradona com a punt final del seu discurs de comiat a La Bombonera (2001) hauria de restar gravada amb ferro roent al cor de tots els amants del futbol. Conscient dels errors comesos al llarg de la seva vida, el jugador argentí, visiblement emocionat, expressà un darrer desig: que les seves equivocacions no taquessin l’esport més bell del món. Sovint els aspectes més polèmics que envolten els seus protagonistes provoquen un cert rebuig i reforcen els arguments dels més crítics. Tanmateix, com reconeixia el Pelusa, el més important de la seva carrera futbolística fou tant la felicitat que experimentà jugant com la que repartí entre els seus seguidors.

Potser la raó de ser d’una afició que no para de créixer arreu del planeta estigui en la capacitat de la pilota per retornar-nos a la infantesa i generar somnis malgrat les dificultats del dia a dia. En un moment de gran tensió institucional dins el barcelonisme, fora bo deixar de banda les controvèrsies que malmeten el sentit més pregon del nostre vincle amb el club: la il·lusió de gaudir d’un moment, ni que sigui efímer, de felicitat. “Voler la pilota”, més enllà d’un estil de joc determinat basat en la combinació, hauria de suposar la reivindicació del futbol com un lloc antropològic i identitari on hem sigut, i podem tornar a ser, feliços. Un anhel paradisíac sense màcula arrelat en el nostre interior que reneix cada vegada que comença a rodar la pilota. El començament del 2025 ens ofereix una oportunitat per recuperar aquest esperit tan propi de Nadal i de l’any nou que ens permet creure que tot és possible.