Olimpisme

L’odissea de Connolly

Avui fa 125 anys que un atleta de Boston d’origen irlandès va esdevenir el primer campió olímpic de l’era moderna.

Arribar a Atenes el 1896 va ser l’aventura de la seva vida

Les memòries o l’autobiografia de James Brendan Connolly (Boston, 1868-1957) no són les d’un atleta qualsevol. Va ser un notable escriptor i cronista amb estudis a Harvard i un bagatge que ja voldríem molts ara en plena era digital. Ara el recordem pel seu momentum. “A l’estadi, amb cent mil persones cridant i amb una banda d’uns 200 músics tocava l’himne, vaig adonar-me que jo era el primer campió olímpic en 1.500 anys d’història”, escriu Connolly, rememorant la gesta que el va conduir a la posteritat, el primer títol olímpic de l’era moderna. Avui fa 125 anys que aquest fill d’immigrants irlandesos que havien arrelat a Boston, com milers i milers de compatriotes seus, va triomfar en el triple salt, la primera prova a Atenes el 1896, amb una tècnica a anys llum de l’actual (dos salts amb el peu dret). No hi havia una regulació clara sobre com s’havia de fer el salt. Va arribar fins als 13,71 m imitant, segons ell mateix, el que havia vist fer a esportistes més grans quan ell era petit, a Boston. “No ho havia provat des dels dotze anys.” De fet, Connolly s’havia format en el futbol americà i el ciclisme, però com molts altres en el seu temps era un atleta destacable en moltes disciplines. Va ser segon en el salt d’alçada i tercer en llargada.

Les peripècies per arribar a Atenes des de Boston també són llegendàries, però ell mateix en va deixar constància escrita. Assolir el permís de Harvard per anar a Atenes no va ser fàcil, perquè en dirigir-se al responsable del comitè atlètic aquest el va acusar de voler anar a fer un viatge de plaer. “Recordo un dels oficials del comitè obrint un mapa d’Europa davant meu per veure on era Atenes.” Finalment va desistir que Harvard l’enviés com a atleta de la universitat i es va pagar el viatge a través del menut Suffolk Club de la localitat on vivia. Amb nou esportistes més es va embarcar el 20 de març a Nova York en un vaixell de vapor alemany de vuit mil tones (el Barbarossa) en direcció a Nàpols durant 12 dies. “El segon dia a Itàlia em van robar la cartera i vaig estar a punt de perdre el tren cap a l’Adriàtic.” “Tenia els companys de Boston al vagó cridant-me que ja marxaven i un policia intentant identificar-me. Tres atletes em van agafar literalment des de dalt i em van pujar per la finestra.” L’odissea va continuar cap a Bríndisi i amb un altre vapor cap a Corfú, Patres i un altre viatge amb tren de deu hores fins a arribar a Atenes.

Connolly relata l’amistat que va fer amb atletes alemanys i els seus duels per qui era més ràpid “buidant gots de vi”. Malauradament en el futur molts compatriotes seus no viatjarien a Europa a confraternitzar sinó a participar en les grans guerres mundials. L’atleta també viuria més endavant la seva pròpia experiència bèl·lica, ja que aniria al front de la guerra de Cuba, la d’Espanya contra els Estats Units, des d’on enviaria cròniques al Boston Globe. A mesura que els Jocs van anar prenent rellevància, els Estats Units també van anar recuperant la memòria del seu primer campió. Tot un personatge.

La idea d’un visionari
La història de Coubertin amb els Jocs és ben coneguda, però ni ell mateix podria imaginar en què s’acabarien convertint més de cent anys després. Les primeres medalles dels campions eren de plata i el tercer no rebia cap distinció especial.
14
països
són els que van participar en els primers Jocs, entre el 6 i el 15 d’abril del 1896, amb un total de 241 esportistes, la majoria grecs.
0
dones
són les que van competir a Atenes . El mateix Coubertin ho veia “poc pràctic, interessant i estètic”. El futur li giraria l’esquena sense remei.
11.001
atletes
són els que s’esperen a Tòquio, el 49% dels quals seran dones.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)