Ni Alemanya, ni Rússia

Els Jocs del 1920 van con­ver­tir-se en els Jocs de la Victòria a causa de l’absència dels vençuts en la Pri­mera Guerra Mun­dial Els Jocs del 1924 havien de ser els Jocs de la Pau pel rein­te­gra­ment a la família olímpica de tots aquests països, però no va ser així.

Cou­ber­tin havia lli­gat les seus del Jocs que s’havien de dis­pu­tar després de la represa del 1920 a Anvers, però li calia l’apro­vació del comitè exe­cu­tiu. El baró feia i des­feia en el COI, però la crei­xent opo­sició de mol­tes fede­ra­ci­ons inter­na­ci­o­nals el va por­tar a fer la seva dar­rera gran jugada, que ell mateix va qua­li­fi­car de “cop d’estat mera­vellós”. El 17 de març del 1921 va enviar als seus col·legues i als dia­ris una carta en la qual anun­ci­ava que dimi­ti­ria després dels Jocs del 1924, que encara no tenien seu ofi­cial. A més, dema­nava que en la pro­pera reunió, els Jocs del 1924 fos­sin con­ce­dits a París i els del 1928 a Ams­ter­dam. A les seves memòries, Cou­ber­tin va escriure que “era moral­ment impos­si­ble refu­sar el que jo dema­nava”. I no ho van refu­sar. El 2 de juny del 1921, en la pri­mera jor­nada del congrés que es va fer a Lau­sana, el COI, 14 vots a favor i 4 en con­tra, ator­gava els Jocs del 1924 a París i els del 1928 a Ams­ter­dam. Una de les ciu­tats dam­ni­fi­ca­des pel cop d’Estat de Cou­ber­tin va ser Bar­ce­lona, que pre­pa­rava una can­di­da­tura per als Jocs del 1924. En la sessió de Lau­sana van rea­parèixer els mem­bres d’Hon­gria, Bulgària i Tur­quia que havien des­a­pa­re­gut de la llista el 1919; un dels austríacs havia dimi­tit i l’altra, que va viure fins el 1949, con­ti­nu­ava sense aparèixer en les llis­tes.

L’estiu del 1922, Cou­ber­tin va repren­dre els con­tac­tes amb Ale­ma­nya i el desem­bre del mateix anys, en una carta que va enviar a Eds­troem li deia que els ale­manys havien de ser a París i que els suecs li havien de donar suport: “Vull uns Jocs inter­na­ci­o­nals. No per­metré que Ale­ma­nya sigui exclosa un cop més”. Això va fer que a Suècia s’estengués el rumor que el COI volia obrir els Jocs de París del 1924 a tots els països, Ale­ma­nya inclosa. El comitè olímpic francès va ela­bo­rar una llista de 54 països sus­cep­ti­bles de ser con­vi­dats entre els quals hi havia Ale­ma­nya, Àustria, Hon­gria, Bulgària i l’ URSS. El govern francès no ho va accep­tar i va fer modi­fi­car la llista de con­vi­dats. Aquest segon boi­cot va pro­vo­car a Ale­ma­nya una cam­pa­nya con­tra l’olim­pisme i con­tra França que va fer que es plan­tegés la idea de fer una con­tra­o­limpíada en la qual es comp­ta­ria amb el suport dels països escan­di­naus. Ale­ma­nya va inten­tar convèncer a altres països per a que non anes­sin a París, en el que van qua­li­fi­car com a “festa espor­tiva de l’Entente”. Apa­rent­ment, el comitè orga­nit­za­dor de París havia con­vi­dat Ale­ma­nya amb la con­dició que aquesta pro­metés abans, en secret, que rebut­ja­ria la invi­tació. Final­ment, per a París-1924 es va apli­car la mateixa solució que per a Anvers-1920. Tal i com diu Cou­ber­tin a les seves memòries, l’envi­a­ment de les invi­ta­ci­ons era cosa de les auto­ri­tats del país orga­nit­za­dor dels Jocs.

Ale­ma­nya però, no era l’únic mal­de­cap. El tri­omf de la revo­lució soviètica a Rússia havia por­tat molta gent a l’exili i el 1923 el COI va rebre una petició d’un grup de rus­sos exi­li­ats que volien par­ti­ci­par als Jocs. La res­posta va ser que com que a la Unió Soviètica no hi havia cons­tituït cap comitè, cap espor­tista rus no podria com­pe­tir a París. Ni rus­sos de l’inte­rior ni de l’exte­rior. Una res­posta sem­blant van rebre un grup d’arme­nis que havien fugit del geno­cidi de Tur­quia.

El 28 de maig del 1925, Pierre Fredy, baró de Cou­ber­tin, va com­plir la pro­mesa feta i va dei­xar la pre­sidència del COI. El seu subs­ti­tut va ser el comte belga Henry de Bai­llet-Latour. Els can­di­dats que van rebre vots van ser dos com­tes, dos barons i un marqués. El juliol del 1925 l’exer­cit francès va eva­cuar el Ruhr i mesos després el pacte de Locarno va cer­ti­fi­car la pau. El 8 d’agost del 1926 Ale­ma­nya va ser admesa en la Soci­e­tat de Naci­ons. El retorn dels ale­manys als Jocs es con­su­ma­ria el 1928, a Saint Moritz a l’hivern i a Ams­ter­dam a l’estiu.