Després de setze dies, la flama olímpica que ha il·lumi­nat Pequín, refu­gi­ada a l’inte­rior del simbòlic floc de neu, s’ha apa­gat al Niu d’Ocell, l’estadi naci­o­nal de la capi­tal xinesa. El pre­si­dent del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal, Tho­mas Bach, va tan­car ofi­ci­al­ment els Jocs de Pequín 2022 i va con­vo­car els joves espor­tis­tes perquè es tor­nin a aple­gar d’aquí a qua­tre anys, als de Milà-Cor­tina d’Ampezzo del 2026.

Durant el dis­curs, el màxim diri­gent del COI va rei­te­rar “el poder uni­fi­ca­dor” i l’espe­rit olímpic dels Jocs, que es va poder com­pro­var en el “res­pecte i les abraçades” entre espor­tis­tes per­ta­nyents a comitès de països en con­flic­tes geo­polítics. Bach també va fer una crida a les auto­ri­tats inter­na­ci­o­nals perquè les vacu­nes con­tra la pandèmia arri­bin arreu del món. En aquest sen­tit, va agrair l’esforç del comitè olímpic xinès per haver orga­nit­zat uns jocs “segurs”, a pesar de la covid-19. El relleu es va ofi­ci­a­lit­zar amb el traspàs de la ban­dera olímpica als alcal­des de Milà i Cor­tina d’Ampezzo per part del seu homòleg de Pequín.

En la des­fi­lada dels 91 comitès par­ti­ci­pants es va poder veure el bar­ce­loní Adrià Díaz, vuitè en la final de dansa de pati­natge artístic al cos­tat d’Oli­via Smart, que va exer­cir de ban­de­rer de la dele­gació espa­nyola. La més acla­mada, però, va ser la nova heroïna local, la jove de 18 anys Aileen Gu. Ja ho era abans de com­pe­tir, per la seva tria de defen­sar els colors de la Xina, el país d’ori­gen de la seva mare, en comp­tes dels Estats Units, el del seu pare i el lloc on ha nas­cut i s’ha criat. Gu, en tot cas, va com­plir amb escreix les expec­ta­ti­ves amb la con­se­cució de tres meda­lles, les d’or de big air i mig tub i la d’argent de slo­pestyle en la moda­li­tat d’esquí acrobàtic. La dele­gació xinesa, en aquest sen­tit, va fer un pas enda­vant en el meda­ller, esca­lant fins al ter­cer lloc, sobre­tot per la con­se­cució de nou meda­lles d’or, a més de qua­tre d’argent i dues més de bronze, per un total de 15. El lide­ratge va ser nova­ment per a Noru­ega, amb 37 meda­lles (16-8-13). Per als esports d’hivern cata­lans, Pequín 2022 també pas­sarà a la història per la con­se­cució de la pri­mera meda­lla –d’argent– a càrrec de la saba­de­llenca Que­ralt Cas­te­llet en el mig tub de surf de neu.

Si en els Jocs d’estiu la marató suposa la prova final, en els d’hivern aquest honor recau en l’esquí de fons i durant la cerimònia de clau­sura també es van lliu­rar les meda­lles dels 30 km feme­nins i dels 50 km mas­cu­lins, que dis­sabte, a causa de les males con­di­ci­ons, van que­dar reduïts a 27,2 km. Els últims títols olímpics van ser per a la noru­ega The­rese Johaug i el rus Alek­sandr Bol­xu­nov. La mati­nada ante­rior, també es va viure la final d’hoquei sobre gel. La for­mació del Comitè Olímpic Rus, defen­sora del títol, va pren­dre la ini­ci­a­tiva, però va aca­bar clau­di­cant con­tra Finlàndia (2-1), que va gua­nyar l’or per pri­mera vegada.

Pequín va pas­sar el tes­ti­moni a Milà-Cor­tina d’Ampezzo 2026, en què la com­pe­tició encara que­darà molt més dis­persa que a la Xina. Les dues seus que donen nom al pro­jecte estan sepa­ra­des per 420 km, la inau­gu­ració serà a Milà i la clau­sura a Verona i hi haurà a qua­tre viles olímpi­ques (Milà, Cor­tina d’Ampezzo, Pedrazzo i Livigno).