Vaig arribar dissabte a l’estadi nàutic de Vaires-sur-Marne, a l’est de París camí d’Eurodisney, quan ja feia dies que s’havien acabat les proves d’aigües braves i es disputaven les últimes de piragüisme esprint. Una llàstima sabent que els meus orígens per part materna són al Pallars Sobirà, amb el feréstec Noguera Pallaresa, que sempre ha estat un riu ple de caiacs. El 1992, pels Jocs de Barcelona, fins i tot vaig escriure un article en què en reivindicava la idoneïtat com a seu, però es va decidir construir el Parc Olímpic del Segre, a la Seu d’Urgell, per qüestions de logística hotelera, tenint Andorra al costat.

Allà s’entrena el flamant medalla de bronze en K1 Pau Echaniz, afillat de la veterana Maialen Chorraut, que ha celebrat com seu aquest metall perquè és la companya del seu pare i entrenador Xabier Echaniz. I, en aigües més tranquil·les, el lleidatà Saúl Craviotto s’ha convertit en l’esportista estatal amb més medalles de la història, sis, després de penjar-se en K4 1000 m un bronze. Una delegació estatal de piragüisme que ha superat la vela en nombre de medalles, 23, de tots el temps.

Malauradament, no vaig poder visitar bé tot el recinte d’aquest estadi nàutic que es va inaugurar el 2019 i que inclou el llac, també per al rem, i les aigües braves. Havia de seguir els darrers participants. Entre ells, la pontevedresa Antía Jácome, que, en canoa C1 200 m, va quedar quarta després d’haver estat sisena a Rio 2016 i cinquena a Tòquio 2020. Només té 24 anys, i li vaig desitjar sort ara que alguns ja comencen a pensar en Los Angeles 2028.