Web clàssic
Recorda'm
Tots els jugadors que critiquen la Superlliga ja saben què han de fer, abaixar-se el sou per fer el futbol més sostenible.
El canvi en la presidència del Barça ha servit perquè de moment el club no sigui objecte de les ires del president de la UEFA Aleksandr Ceferin. De moment. Perquè si bé és cert que va ser Bartomeu...
Tothom la posa com exemple però la major part dels propietaris són qualsevol cosa menys defensors d’això que en diem ara “valors”.
se’ls veu cofois, a Ceferin, a Tebas, als clubs que no estaven en la Superlliga, als federatius, als gestors de les lligues, als jugadors, entrenadors, aficionats... Fins i tot a Boris John son. Ho han...
El Castor de Florentino ja ha va provocar uns quants terratrèmols i la va haver de desmuntar. Això sí, amb els diners de tots. Veurem ara.
Ni la Superlliga matarà el futbol com sostenen la UEFA, lligues estatals, la majoria de clubs i diversos governs, ni en serà la salvació com argumenta Florentino Pérez. El futbol és un esport centenari...
Espanya es trenca. Sense el futbol ja només queden els toros, la Guardia Civil i la cabra de la legió. Un drama.
El sol fet que, contraprogramant la presentació de la nova Champions, hores abans s’hagi donat oficialitat a la Superlliga és motiu suficient per pensar que la cosa va de veres i que no hi ha marxa...
Primer no servia ni per posar els cons i ara estem a punt de donar-li la gestió de la pandèmia. Els catalans som així.
Ara ja es pot proclamar als quatre vents el que s’havia d’admetre xiuxiuejant: hi havia una diferència abismal entre guanyar la copa o caure en la final contra l’Athletic. No és moment de descriure...
Laporta devia pensar Felip no ens donis la copa sinó la contrasenya del compte familiar a Ginebra que fitxem Haaland i Mbappé en un tres i no res.
D’aquí a unes hores sabrem si el Barça suma el primer títol de la temporada. El primer de quatre possibles, dels quals dos ja s’han escapat. Els que ja no són possibles són el menys rellevant...
Per sort la final d’avui no la juga el PNB contra la “coalició” del nostre govern. Fins i tot l’àrbitre pujaria a rematar els córners de l’Athletic.
Creixen els dubtes amb els Jocs de Tòquio però al COI sempre li quedarà el pla B olímpic: “un relaxing café con leche in Plaza Mayor”.
Nou mesos sense pilotar en competició són una barbaritat fins i tot per a un superpilot com Marc Márquez. Això no són dos mesos d’una clavícula que es complica. És una temporada sencera d’inactivitat,...
Molts recorden la batussa però no l’autor del gol, un davanter represaliat per la “democràcia” espanyola quan va voler fer política.
Amb la primavera rebrota el tòpic de l’equip al qual li queden un nombre cada cop més reduït de finals per arribar a l’objectiu o quedar-ne al marge. És un tòpic, però il·lustra sovint les presses...
A la capital, ara que hi ha eleccions, hi ha una veritat immutable. Els polítics passen però Florentino es queda.
Arriba la primavera i a més de la màniga curta, revifa la rumorologia, alimentada per interessos probablement legítims i convenientment amplificats pels beneficiaris de les filtracions de torn, que...
Una llargada xerrada de Laporta amb Felip VI com la que va tenir Piqué amb Gil Manzano és la que cal divendres i no pas per parlar de futbol.
Pàgina 108 de 300
