“Una decisió únicament i exclusivament meva.” Així definia Pau López, en una carta als aficionats de l'Espanyol, la seva marxa del club periquito. Una decisió seva, és clar, després de veure que aquella oportunitat tan benvinguda de fer-se l'amo d'una porteria de primera divisió amb 20 anys, cosa que passa en ocasions comptades, s'havia esvaït al cap d'un any. Si el primer moviment després de l'arribada de Quique Sánchez Flores va ser convertir Roberto Jiménez en el porter més car de la història del club, quedava clar que el gironí ho tindria magre. I de seguida ho van interpretar de la mateixa manera Mauricio Pochettino i Toni Jiménez, que el van seduir per endur-se'l al Tottenham. Feia temps que en parlaven, però l'operació no es va tancar fins l'últim dia del mercat.

Pau López no es va poder acomiadar com Déu mana de l'Espanyol. I la confirmació de la sortida –un cop lligat Diego López, un home amb molt més passat que futur a les porteries– va passar gairebé inadvertida, enmig d'un tancament de mercat difícil de qualificar en el club blanc-i-blau. Els periquitos se la van jugar amb un grapat de moviments d'última hora amb el risc de cremar-se. I qui sap si hauran d'intentar corregir alguna cosa amb jugadors a l'atur o fer invents ressituant-ne alguns de la plantilla.

Tot això, en qualsevol cas, quedarà lluny per a Pau López, que emprèn una nova aventura. El gironí canvia l'Espanyol pel Tottenham, que va estar lluitant pel títol de la Premier League el curs passat i que participa en la lliga de campions. Amb 21 anys, viurà la seva primera experiència lluny de casa –va arribar a l'Espanyol quan era cadet, des del Girona–, i ho farà instal·lat a Londres. Es pot entendre que el fet de no haver-se pogut consolidar a l'Espanyol, després d'un any en què va viure de tot, representi una espina per al jove porter. Però la sortida que ha trobat no és només molt digna, sinó també molt atractiva. Quants somiarien començar una aventura com la seva? Que tingui sort.