L'Espanyol ha recuperat Raúl Tamudo. L'excapità és el futbolista més important dels últims 25 anys de l'entitat. Parlar del davanter de Santa Coloma és recordar els moments de glòria contemporània del club amb el punt àlgid de les dues copes, la del 2000 i la del 2006. Uns instants de plenitud que no han tingut continuïtat en el temps. Ara, amb la presidència de Chen Yansheng, l'Espanyol enceta un projecte nou amb la intenció de recuperar el seu lloc històric en el panorama estatal i, de retruc, agafar embranzida a Europa i guarir les ferides de les dues finals de la UEFA perdudes en la tanda de penals. Molts no acaben de veure quin serà l'encaix de Raúl Tamudo en l'organigrama esportiu de l'Espanyol. L'exdavanter s'incorpora a l'estructura professional de l'entitat com a responsable de coordinació esportiva i institucional, al marge de fer tasques de representació per al club. Tamudo no és cap setciències. No sap de comptabilitat ni de màrqueting, però la seva trajectòria vital, amb les seves llums i ombres, és el seu millor aval. L'Espanyol no es podia permetre tenir fora del club un dels futbolistes referents de l'imaginari col·lectiu blanc-i-blau. Al club no li sobren, precisament, exjugadors de referència, i Tamudo sí que ho és. Ara, la seva tasca molts la miraran amb lupa, i ell haurà de ser suficientment intel·ligent per treballar amb diligència i demostrar que amb el seu coneixement d'un vestidor professional pot ajudar a maximitzar el rendiment dels futbolistes més enllà de les atribucions de l'actual cos tècnic. Tamudo ha de ser el filtre de qualitat per als actuals futbolistes i per a les generacions futures del planter. El seu gran perill serà evitar un agermanament massa proper amb els jugadors, ja que ell ha de tenir clar que ja no ho és. Guardar la distància serà el seu gran cavall de batalla per mantenir la perspectiva i no caure en errors del passat. El temps, com tot, posarà cadascú al seu lloc.