Dels jugadors formats en un club es diu que surten de la pedrera o del planter. Jo prefereixo dir-ne del planter perquè la paraula està associada al verb plantar i, de manera implícita, al que cal fer després d'aquesta acció: tenir cura del que s'ha plantat. No és que em desagradi pedrera, però, encara que pot considerar-se que bé s'arranca allò que es planta, refereix un lloc on es produeix l'extracció d'un material existent, tot i que, en fi, també s'ha de valorar que requereix un esforç. El cas és que un estimat amic barcelonista em va comentar fa pocs dies que li agraden els nous fitxatges del Barça, però que pràcticament s'ha perdut al club aquella voluntat de fer pujar els jugadors del planter al primer equip. Una voluntat que, heretada del seu mestre Johan Cruyff, Pep Guardiola va posar en pràctica amb convicció, de manera que va poder arribar a fer alineacions fins amb vuit i nou futbolistes provinents del planter. El meu amic hi va afegir que li sembla que Luis Enrique no té la mateixa idea sobre la importància del planter. Tanmateix, a banda de les possibles diferents conviccions dels dos entrenadors, va plantejar que potser el planter no ha aportat darrerament jugadors amb prou talent per jugar en un equip amb tantes exigències i tan exigit com el Barça. De fet, la davallada del Barça B potser diu alguna cosa respecte a això. Hi ha hagut una manca de planificació, una negligència, un menysteniment del valor del planter? O potser és que, encara que se'n tingui cura, no sempre poden sortir jugadors tan excepcionals com els que van aparèixer durant una llarga dècada, tenint presents Puyol, Xavi, Valdés, Iniesta, també Piqué, Busquets i, és clar, Messi?

Certament, amb en Luis Enrique com a entrenador, només sembla haver-se consolidat un sol jugador provinent de la pedrera, que escriuré a partir d'ara per no repetir més planter, Sergi Roberto, que, de fet, va tenir les primeres oportunitats amb el primer equip gràcies a Guardiola. Potser s'ha de tenir present que aquest venia de la pedrera mentre que Luis Enrique venia d'altres llocs: va formar-se a Astúries, sobretot a l'Sporting, i, en fi, va jugar en el Real Madrid abans de ser jugador barcelonista. A diferència de Guardiola, que al Barça va combinar la pedrera amb algun fitxatge estel·lar, a Luis Enrique sembla que li agrada renovar o reforçar l'equip amb futbolistes espigolats que són sòlids i eficaços. També joves i sense esplendor mediàtica.
La sensació és que el Barça ha fitxat bé i que,
duplicats tots els llocs, s'ha garantit una bona rotació. Tanmateix, en la primera temptativa contra l'Alavés, es va fracassar estrepitosament. Potser perquè van pesar massa dos fitxatges anteriors força discutibles. S'ha de donar temps als nous jugadors. Però amb l'equip dels titulars, i encara més quan s'hi va incorporar Iniesta, el Barça va lluir fins a arribar a marcar set gols al Celtic.