L'obertura de l'oficina comercial del FC Barcelona a Nova York, que se suma a la que ja té a Hong Kong, consolida l'expansió d'una marca que ja és global, des que va unir esforços amb Unicef. El Barça està “obert 24 hores”, reflexionava Manel Arroyo quan van presentar el desembarcament als Estats Units. Certament, és una bona metàfora per poder explicar l'envergadura que ha agafat l'entitat blaugrana, consolidada com una autèntica multinacional de l'oci.

De la possible franquícia a Miami (2009) i l'acord amb la MLS, ara s'ha passat a l'obertura d'una oficina comercial amb l'objectiu “d'augmentar ingressos”. Ja feia temps que els clubs europeus havien posat l'ull al mercat dels Estats Units, on cada dia més aficionats al futbol, després del mundial del 1994 i l'arribada massiva d'hispans, han acabat omplint les grades de la MLS. L'oficina a Nova York serà, doncs, la nova punta de llança de l'assentament al continent.

Francament, l'obertura d'una delegació comercial d'aquest tipus sembla més lògic que avançar, directament, cap a un model franquiciat: objectius més clars i menys risc inicial, simplement per explorar el mercat, atendre contactes ja existents i ampliar la nòmina de patrocinadors. No cal oblidar, però, que el Manchester City ha ensenyat que les franquícies acabaran formant part de l'expansió internacional dels grans clubs europeus. No obstant, la competitivitat que es necessita garantir al primer equip del FC Barcelona per sustentar el seu lideratge global requereix, bàsicament, més ingressos (i si pot ser, que no vinguin de Qatar).

Rendibilitzar la inversió actual als Estats Units dependrà, directament, de la quantitat d'ingressos que es treguin. I, si atenem la manera com ha funcionat l'actual oficina asiàtica, de ben segur que no serà difícil: tan sols amb un contracte, el de Sinung, ja s'ha amortitzat la inversió inicial amb l'entrada de 1,3 milions d'euros anuals durant tres temporades. Sabent l'impacte global del Barça, i que moltes empreses l'acolliran amb els braços oberts, l'únic que s'ha de demanar als seus gestors és que sàpiguen triar bé els seus partners. Els mercats asiàtics i americans són prou grans per no caure en mans del primer magnat que passi per davant, que d'empreses capitalitzades n'hi ha moltes, però de responsables no tantes.