Els can­vis d'esta­ci­ons em com­por­ten una lleu­gera ines­ta­bi­li­tat anímica, i per com­ba­tre-ho, engo­leixo xoco­lata esto­vada al micro­o­nes, mal­meto cançons de can­tau­tors sobre­va­lo­rats i repasso les ges­tes del Barça que ver­te­bren l'ima­gi­nari de la meva infància. Així doncs, obrint una tau­leta Lindt, aparco les pri­me­res plu­ges de setem­bre per recons­truir el delit d'aquell 8 de gener del 1994, el cap­ves­pre en què Bruins Slot es va desin­hi­bir mos­trant una mà oberta i un somrís de pirata.

Poso el play, el par­tit avança i cauen els gols, la cua de vaca, la falta de Koe­man, el ter­cer de Romário i, de cop, quan em deixo endur per un goig des­a­fo­rat que ani­quila l'enyor tar­do­renc, m'esta­ve­llo amb una acció agi­ta­dora, infame, indigna d'un espor­tista: Mic­hael Lau­drup assis­teix el bra­si­ler perquè mar­qui a por­te­ria buida, i sense cap neces­si­tat de pro­vo­car un engany, gira el cap en direcció a la gra­de­ria dei­xant asse­gut Buyo per a deliri del Camp Nou. Molt mal fet, Mic­hael. L'afi­ci­o­nat no es gasta el sou per veure't a tu, Romário, Ronaldo (el bo), Rivaldo, Ronal­dinho, Messi o Ney­mar, pre­fe­rim els asse­de­gats de sang que bave­gen davant tur­mells o con­fo­nen viri­li­tat amb violència subur­bial, els que com Amo­re­bi­eta s'equi­vo­quen a l'hora d'esco­llir quina pas­ti­lla s'han de pren­dre per apai­va­gar la ira con­tin­guda. Saps què, Mic­hael? He atu­rat el par­tit perquè m'enerva veure la massa aplau­dint-te per un gest de siba­ri­tisme que Ney­mar és capaç de repe­tir cada diu­menge, perquè ell, com feies tu quan juga­ves, ens ajuda a expli­car als nos­tres fills que per ser el millor no has de pata­que­jar el rival, sinó que has de cui­dar la pilota com si fos una nina de por­ce­llana. D'aquesta mera­ve­lla, els muti­lats en diuen pro­vo­cació, però no obli­dis que són els matei­xos coi­xos men­tals que on hi hagi la Itàlia de Can­na­varo gua­nyant un mun­dial, no els posis el Bra­sil de Pelé, l'Holanda de Cruyff, l'Hon­gria del 54 o el teu dream team. Tu ets com ells, Mic­hael? No em con­tes­tis, ja ho dic jo: Ney­mar segur que no, i el meu amic Manel, tam­poc.