Diuen que l'home és l'únic ani­mal que enso­pega dues vega­des amb la mateixa pedra, i això és tan veri­tat com que el Barça, per bo que sigui, per molt que gua­nyi, és humà, cosa que li com­porta come­tre errors pun­tu­als i rein­ci­dents, pren­dre males deci­si­ons, tenir mals dies, pas­sar males rat­xes. També és humana, i falla, i rein­ci­deix, la gent que des de fora surt d'un par­tit, com ara el Celta-Barça de diu­menge (4-3), posant creus a un juga­dor, a l'equip, a la plan­ti­lla o a l'entre­na­dor. En gene­ral, davant la cons­ta­tació de la feblesa humana, la humi­li­tat i el tre­ball són millor recepta que l'excusa o la immo­lació. Avui el Barça podria ser líder de la lliga i només és quart perquè va fallar al camp del Celta. Ter Ste­gen, Mat­hieu, Bus­quets, Ney­mar, el mig del camp, les rota­ci­ons, Luis Enri­que..., cadascú tria la seva bèstia negra, però el més cri­da­ner i reve­la­dor, alhora, és que era la segona enso­pe­gada amb la mateixa pedra. Balaídos, el Celta i un Barça des­fi­gu­rat que encaixa qua­tre gols (4-1) i perd. La mateixa com­pa­ració amb l'epi­sodi de fa un any des­men­teix algu­nes hipòtesis sobre la causa de la des­feta, inclosa l'absència de Messi. En canvi, hi ha claus que es repe­tei­xen. La gran quan­ti­tat de pilo­tes per­du­des per anti­ci­pació del rival en la pressió, la pèrdua d'un per­cen­tatge altíssim de pilo­tes divi­di­des, l'absència d'uns con­tra uns que tren­quin la pressió rival, juga­dors poc dis­cu­ti­bles (Bus­quets, Piqué, Arda...) rega­lant oca­si­ons clares de gol, encai­xar gols molt seguits (2 en 4 minuts fa un any, 3 en 11 abans-d'ahir)... És la sen­sació que el rival va amb una marxa més (o dues), amb i sense pilota, com si el Barça fes una cursa de fons i el rival l'obligués a fer-la a l'esprint. El Celta assu­meix el risc de no durar els noranta minuts o pot­ser de sor­tir gole­jat, però durant molts minuts des­pu­lla els blau­grana i ha gua­nyat tres de cinc par­tits al Barça de Luis Enri­que. Altres ho pro­ven i no se'n sur­ten. En tot cas, al Barça li cor­res­pon no con­for­mar-se, assu­mir les deficiències i tre­ba­llar aquest esce­nari de cara al futur.