Ray Allen anuncia que es retira. Doble campió de l'NBA (2008 amb els Celtics i 2013 amb els Heat) i màxim anotador de triples en tota la història de la competició, no ha estat la gran figura en cap dels seus equips, però ha deixat una petjada inesborrable. Les raons no les pot explicar ningú millor que ell mateix en una carta de balanç de la seva carrera dirigida al seu jo adolescent: “No es tracta de ser l'estrella que defineix una final amb un llançament sobre la botzina, es tracta de treballar dur cada dia i quan ningú t'està mirant. Ara t'escric com un home de 41 anys que es retira i que està completament en pau amb ell mateix.”

Miroslav Klose va fer el segon gol d'Alemanya en l'humiliant 1-7 a Maracanã contra el Brasil en el mundial 2014. Amb aquella diana el convertia en el màxim golejador dels mundials, amb 16 gols. També ha superat Gerd Müller com a màxim golejador de la selecció alemanya, amb 71 gols. Però ell, com Ray Allen, és conscient de qui és. “Ni em puc comparar amb ell”, va dir respecte a Müller. La brillantor no ha estat la qualitat de Klose. Però pocs futbolistes com ell són un model de professionalitat, de comportament, de fiabilitat, d'honestedat. Esportistes tan necessaris com els que surten sempre a les portades.

Billy Sianis, immigrant grec, tenia dues passions: els Chicago Cubs i la seva cabra. El 6 d'octubre del 1945 va comprar una entrada per a ell i una per a la cabra per a un partit de la final. Els veïns de grada, però, es van queixar que l'animal feia pudor i els van fer fora de l'estadi. “Perdran aquesta sèrie mundial i no en guanyaran mai més cap”, va dir, indignat. Ara és només una anècdota simpàtica: els Cubs han guanyat la sèrie mundial de beisbol després de 107 anys sense aconseguir-ho.