La filosofia olímpica ens ensenya que perdre no és deshonrós si s'ha lluitat noblement. Citant Pierre de Coubertin: “El que importa a la vida no és el triomf, sinó el combat. El que és essencial no és haver vençut, sinó haver lluitat bé.” Podríem recordar alguns episodis que il·lustren actituds molt diferents envers saber perdre. Som molts els que no oblidem els valors morals que traslluïen les rodes de premsa de Pep Guardiola. En sintonia amb aquestes intervencions va regalar el llibre Saber perder –escrit pel seu amic David Trueba– als seus jugadors. M'agradaria saber quants d'ells se'l van arribar a llegir. Un capteniment molt diferent va demostrar José Mourinho quan entrenava l'equip de Chamartín. Un dels moments àlgids d'aquest mal perdre va ser la supercopa d'Espanya del 2011. Un cop finalitzat el matx al Camp Nou, i després d'una deplorable picabaralla, Mourinho va protagonitzar una acció abjecta. Es va apropar per l'esquena a Tito Vilanova i li va posar el dit a l'ull. Per reblar el clau, poc després els jugadors i tècnics madridistes –ben adoctrinats pel seu líder– van abandonar el camp sense felicitar el campió.

Evidentment, un dels components essencials del fair play és saber perdre. Això implica acceptar les derrotes amb elegància, tolerar-les sense amargor, no acusar els altres ni buscar excuses, reconèixer amb lleialtat i sense animositat els mèrits de l'adversari. També significa no posar mala cara, comportar-se amb comprensió empàtica i sense ressentiment, veure la derrota com un mitjà per millorar, reconèixer amb dignitat la superioritat del contrincant i aplaudir-lo per la seva victòria. Saber perdre és una més de les moltes lliçons que ens pot transmetre l'esport. Però possiblement sigui més complicat que saber guanyar. No és fàcil encaixar i digerir les moltes derrotes que ens infligeix la vida. Encara que si aspirem a viure autènticament haurem d'aprendre a assumir el fracàs. Citant José Martí: “La derrota em va fer més home.” L'esport ens hauria de mostrar que el fracàs ens demana seguir lluitant i tornar-ho a intentar. Hem de saber que l'home que s'aixeca és encara més fort que el que no ha caigut (Viktor Frankl dixit). A la paret de l'entrada de la pista central del torneig de Wimbledon es poden llegir aquests versos de Rudyard Kipling: “If you can meet with triumph and disaster and treat those two impostors just the same.” (‘És molt important prendre consciència que tant l'èxit com el fracàs són efímers i transitoris.') D'aquesta manera, haurem avançat en el camí de la saviesa.