Indignació, respecte i silenci

El cone­gut com a cas Ney­mar 2 pel qual el Barça podria ser con­dem­nat per fets con­tra­ris als del cas Ney­mar 1 no té només aquesta per­versió fla­grant. També té la per­versió d'haver estar deses­ti­mat una vegada i reo­bert de nou. Però en té una altra que segu­ra­ment encara és pit­jor. El que­re­llant és l'empresa bra­si­lera DIS i la fis­ca­lia ha deci­dit acu­sar Ney­mar d'un delicte de cor­rupció en nego­cis i per això demana per a ell una pena de dos anys de presó, 10 mili­ons d'euros de multa i la inha­bi­li­tació espe­cial per a l'exer­cici de comerç i indústria per tres anys. El que no s'han pre­gun­tat ni el jutge ins­truc­tor ni el fis­cal és a què es dedica DIS en el negoci del fut­bol. Nor­mal­ment, els nego­cis en el fut­bol es fan entre clubs i pro­fes­si­o­nals. DIS no és ni una cosa ni l'altra, és una empresa que només hi és per espe­cu­lar i com­prar drets de fut­bo­lis­tes per treure'n plusvàlues en els tras­pas­sos. O sigui, no només no aporta un valor afe­git al fut­bol, sinó que s'hi fica per apro­fi­tar-se'n, embo­li­car i fer-hi negoci. I aquests són els que ara acu­sen un club i un juga­dor de “cor­rupció en nego­cis”.

Ste­ven Ger­rard es retira del fut­bol, una lle­genda del Liver­pool. Des d'un punt de vista per­so­nal, ni el seu joc ni el del Liver­pool en què ha jugat dis­set tem­po­ra­des no són del meu gust. Però sento una gran admi­ració per ell. Per la seva pro­fes­si­o­na­li­tat, per la seva hones­te­dat i per haver dig­ni­fi­cat l'esport. N'hi ha que han gua­nyat molt més i no merei­xen tant reco­nei­xe­ment.

Dol pel tràgic acci­dent del Cha­pe­co­ense, que ens recorda el del Torino (1949) i el del Manc­hes­ter Uni­ted (1958), entre d'altres. És una bona opor­tu­ni­tat per dedi­car-los un minut de silenci sen­cer i sense música.