Vet aquí que en quatre dies –cinc dies en termes literals, des del dimarts de la Constitució fins dissabte–, la lluita pel títol de l'OK lliga ha canviat sensiblement la fesomia. El Barça Lassa, l'equip que té la millor plantilla i la rotació més àmplia, segueix sent el líder i malgrat els darrers mals resultats continua sent, de totes passades, el màxim favorit per obtenir el títol. Feia onze partits seguits que guanyava en una arrencada brutal, però dimarts es va ennuegar a casa contra un Reus de gran nivell (6-6) i dissabte va claudicar contra un Vic excels (6-4) en què va brillar per damunt de tothom el jove davanter Martí Casas, que va marcar quatre gols, dos de jugada i dos de falta directa, una proesa contra el millor equip del món. Ferran Pujalte, el tècnic del Vic, sap esprémer molt bé els jugadors joves. És la seva especialitat de la casa. A banda de Casas, que va arribar a Vic perquè havia despuntat amb el Mataró de Joan Carles Vadillo en l'OK Lliga, altres exemples van ser la progressió de l'ara jugador de l'Sporting Club de Portugal Ferran Font i el bon rendiment de Jordi Burgaya –un jugadoràs fet i refet– i Roger Presas aquesta temporada i l'anterior al Vic. També està fent parlar el jove cedit pel Barça Sergi Llorca, molt combatiu.

El Vic, que ara és a només tres punts del Barça, va encendre els llums d'alarma amb un inici de temporada veritablement fluix, apàtic. No només pels resultats, sinó per un joc sincerament avorrit. En la supercopa va semblar un equip molt pla i en les tres primeres jornades va sumar només un punt. Tots vam recordar l'absència de Font i la marxa del porter Carles Grau, un veritable baluard en temporades anteriors. En l'esport, els absents sempre s'idealitzen. Gerard Camps, el nou inquilí sota els pals, necessitava, només faltaria, un temps d'acoblament que ha reduït ostensiblement. La seva eficàcia és bàsica en un equip que sap treballar molt bé en defensa –ha guanyat tres partits per 1-0–, però que quan olora sang també té recursos atacants. Fer sis gols al Barça no és a l'abast de tothom. De moment, només del Reus i del Vic. El final de la primera volta, sigui com vulgui, es presenta apassionant amb un Barça-Liceo en la quinzena jornada i un Liceo-Vic en la catorzena entre altres partits menys cridaners, però que també poden ser transcendents. Semblava que el Barça seria gairebé campió passat festes i ara, en canvi, s'obren noves perspectives que atorguen un major interès en la part alta del campionat. En la part mitjana i baixa, les bastonades, en el sentit metafòric, ja eren i són considerables i hi ha una gran igualtat que, encara bo, és habitual any rere any.