Encara hi haurà OK Lliga passat festes

Vet aquí que en qua­tre dies –cinc dies en ter­mes lite­rals, des del dimarts de la Cons­ti­tució fins dis­sabte–, la lluita pel títol de l'OK lliga ha can­viat sen­si­ble­ment la feso­mia. El Barça Lassa, l'equip que té la millor plan­ti­lla i la rotació més àmplia, segueix sent el líder i mal­grat els dar­rers mals resul­tats con­ti­nua sent, de totes pas­sa­des, el màxim favo­rit per obte­nir el títol. Feia onze par­tits seguits que gua­nyava en una arren­cada bru­tal, però dimarts es va ennu­e­gar a casa con­tra un Reus de gran nivell (6-6) i dis­sabte va clau­di­car con­tra un Vic excels (6-4) en què va bri­llar per damunt de tot­hom el jove davan­ter Martí Casas, que va mar­car qua­tre gols, dos de jugada i dos de falta directa, una pro­esa con­tra el millor equip del món. Fer­ran Pujalte, el tècnic del Vic, sap esprémer molt bé els juga­dors joves. És la seva espe­ci­a­li­tat de la casa. A banda de Casas, que va arri­bar a Vic perquè havia des­pun­tat amb el Mataró de Joan Car­les Vadi­llo en l'OK Lliga, altres exem­ples van ser la pro­gressió de l'ara juga­dor de l'Spor­ting Club de Por­tu­gal Fer­ran Font i el bon ren­di­ment de Jordi Bur­gaya –un juga­doràs fet i refet– i Roger Pre­sas aquesta tem­po­rada i l'ante­rior al Vic. També està fent par­lar el jove cedit pel Barça Sergi Llorca, molt com­ba­tiu.

El Vic, que ara és a només tres punts del Barça, va encen­dre els llums d'alarma amb un inici de tem­po­rada veri­ta­ble­ment fluix, apàtic. No només pels resul­tats, sinó per un joc sin­ce­ra­ment avor­rit. En la super­copa va sem­blar un equip molt pla i en les tres pri­me­res jor­na­des va sumar només un punt. Tots vam recor­dar l'absència de Font i la marxa del por­ter Car­les Grau, un veri­ta­ble balu­ard en tem­po­ra­des ante­ri­ors. En l'esport, els absents sem­pre s'ide­a­lit­zen. Gerard Camps, el nou inquilí sota els pals, neces­si­tava, només fal­ta­ria, un temps d'aco­bla­ment que ha reduït osten­si­ble­ment. La seva eficàcia és bàsica en un equip que sap tre­ba­llar molt bé en defensa –ha gua­nyat tres par­tits per 1-0–, però que quan olora sang també té recur­sos ata­cants. Fer sis gols al Barça no és a l'abast de tot­hom. De moment, només del Reus i del Vic. El final de la pri­mera volta, sigui com vul­gui, es pre­senta apas­si­o­nant amb un Barça-Liceo en la quin­zena jor­nada i un Liceo-Vic en la cator­zena entre altres par­tits menys cri­da­ners, però que també poden ser trans­cen­dents. Sem­blava que el Barça seria gai­rebé campió pas­sat fes­tes i ara, en canvi, s'obren noves pers­pec­ti­ves que ator­guen un major interès en la part alta del cam­pi­o­nat. En la part mit­jana i baixa, les bas­to­na­des, en el sen­tit metafòric, ja eren i són con­si­de­ra­bles i hi ha una gran igual­tat que, encara bo, és habi­tual any rere any.