L'estadi de la Ceràmica va ser una paret per al Barça. De bonica rajola, no de totxo, però una paret. L'equip de Luis Enrique ha recuperat finor en la possessió de la pilota i el domini, però li falta contundència a l'àrea. A les àrees. Perquè el Vila-real va haver d'intentar-ho molt poques vegades per marcar un gol que quasi li va donar la victòria. El Barça només va poder marcar a pilota aturada, amb una altra genialitat de Messi, perquè en moviment sempre hi havia una cama, un peu o una mà (i un xiulet) que van impedir la rematada definitiva. Va tancar el Vila-real a la seva àrea, però va acabar sentint impotència. No va fer un mal partit, però podria haver estar més brillant i més contundent o tenir més sort. La qüestió és que de moment amb això no n'hi ha prou. Va tan just, que qualsevol incident pot ser decisiu. Un rebot, un mal control, un xut al pal o una decisió de l'àrbitre. Iglesias Villanueva també va ser determinant. El que el delata no és que no xiulés un penal claríssim de Bruno, és que no xiula el de Mascherano després perquè era conscient del que havia fet abans. Tot es combina per fer entrebancar el Barça. En aquesta dinàmica, cada vegada té més lluny el títol de lliga. Però queda molt encara. Fins ara li costava fer un partit sencer de domini, com a Pamplona o contra l'Espanyol. Ahir també ho va fer, però va perdre poder a les àrees. Necessita un punt d'inflexió per continuar aspirant a la lliga.

Al camp, el Barça va fer ahir el que s'espera del Barça: manar. Va dominar, es va passar la pilota, va buscar el desequilibri per dins i per les bandes, va cansar el rival, tant pel fet de moure la pilota com ofegant-lo posicionalment amb la pressió quan el Vila-real intentava sortir, i sí!, va xutar sovint des de fora de l'àrea. Va fer una magnífica primera part, en què l'única cosa que li va faltar va ser marcar algun gol. L'equip de Luis Enrique fins i tot va fer bé una cosa que no va saber fer a Bilbao dijous i que en altres partits també li ha sortit cara. Quan el Vila-real va trobar la manera de sortir de darrere perquè el Barça tenia les línies una mica separades i va arribar un parell de vegades a l'àrea de Ter Stegen amb perill, els blaugrana es van saber corregir, van reajustar la distància entre línies i van recuperar el domini, fins a tornar a empènyer les tres línies de contenció rivals fins a l'àrea pròpia.

El Vila-real havia gosat treure el nas i buscar les pessigolles al Barça a les zones on hi havia desajustos, com ara a la banda dreta, on l'entesa entre Sergi Roberto amb André Gomes no és la mateixa que té amb Rakitic (ahir a Barcelona en la dinàmica de rotacions dels interiors). El lateral esquerre Jaume Costa va ser el jugador que va explotar aquesta sortida i la qualitat dels migcampistes groguets els va permetre tenir un parell d'ocasions. En aquells minuts els blaugrana podrien haver caigut en aquelles desconnexions que li han costat cares més d'una i de dues vegades. Van perdre la posició i els intents d'atac eren més directes. El partit estava més obert i, per tant, més incert. Però va durar poc. El Barça va tornar a la seva certesa. Va recuperar la posició i va tornar al domini territorial. El Vila-real defensava molt enrere no només per voluntat pròpia, sinó perquè el Barça imposava aquestes condicions.

En aquesta situació, el Vila-real també va demostrar per què és l'equip menys golejat. Amb Fran Escribá ha guanyat fiabilitat defensiva. No té tanta alegria ofensiva, però té més serietat defensiva. El Barça va provar de trobar el gol de moltes maneres. Amb els laterals arribant fins a la línia de fons, amb joc interior, amb eslàloms de Neymar, amb diagonals de Messi, amb passades filtrades d'Iniesta, amb desmarcades de Suárez i, novetat, amb xuts des de fora de l'àrea. Però no hi havia la manera de trobar la porteria.

La va trobar el Vila-real, en un bon contraatac. La resta va ser una càrrega infructuosa del Barça liderada una altra vegada per Neymar. I cossos, cames, peus, mans i xiulets que van frustrar el Barça, només redimit a pilota aturada. Un gol que val un pobre punt. Massa poc.