El tècnic del Manchester City, Pep Guardiola, va aglutinar totes les mirades periodístiques quan, recentment, va reconèixer que no pensa estar gaires anys més escalfant les banquetes. De fet, la sensació que l'era Guardiola en el futbol està entrant a la recta final va començar-se a evidenciar. No va faltar temps, tampoc, perquè els intrèpids periodistes a la caça del titular interpel·lessin Luis Enrique a la sala de premsa del Camp Nou: S'està plantejant la retirada?, li van venir a dir sabent que a l'asturià li agrada l'esgrima dialèctica. Més llenya al foc ara que el debat sobre la renovació de l'entrenador culer va en boca de tothom, sobretot perquè Lucho és recelós de parlar del seu futur.

Renovi o no l'asturià, acabi plegant en pocs anys el de Santpedor, certament l'entorn del futbol és esgotador. El futbol professional contemporani no té res a veure amb el de fa vint anys enrere. Ni l'exigència física que suporten les plantilles (espremudes fins a extrems inhumans amb calendaris atapeïts i partits amb les seleccions fora d'hores), ni els entorns mediàtics que acompanyen els clubs són els d'abans. En posar el cul a la banqueta del Barça, el mític Johan Cruyff ja va endevinar que l'entorn afectava massa el dia a dia de les entitats. Avui, aquesta tensió s'ha multiplicat per mil.

Explicava Miquel Agut en un magnífic reportatge a El Món, que Guardiola és dels pocs entrenadors sotmesos, allà on posi els peus, a una doble pressió a causa de l'èxit del seu model: la del resultat i la de l'estil. Segurament, això va acabar buidant el Guardiola culer i també acabarà portant a un camp de golf prematurament el mister citizen. Lucho no és com Guardiola, explicava Agut. Però, malgrat l'històric de resultats i el seu triplet, a Lucho li crema la banqueta del santuari del Camp Nou i el llegat de Pep a Can Barça. Igualment com va passar a Martino o passarà a molts d'altres que vulguin dirigir el portaavions blaugrana. L'ombra de Pep és molt allargada.

No només això, avui el futbol professional té un entorn mediàtic hipersaturat. Com a producte driver, el futbol és considerat una necessitat bàsica per totes les redaccions i un tresor pels magnats de la comunicació; com a religió civil, és el tema de conversa bàsic per a molts ciutadans que, gràcies a les xarxes socials, es volen convertir en tertulians de primera categoria. Mai com avui s'havia generat tant contingut fonamentat en el futbol. I, concretament a Can Barça, l'entorn mediàtic és asfixiant. Més per a aquells qui no el saben gestionar amb habilitats felines. El “circ mediàtic” del Barça, en deia Àlex Santos, és una selva plena de lianes i entrebancs.