Els organitzadors de la Marató de Barcelona han tingut la feliç idea de convidar a la cursa d'aquest any els sis atletes que van pujar al podi en les maratons dels Jocs de Barcelona per tal de commemorar els 25 anys de l'esdeveniment olímpic. Si no hi ha cap contratemps, els medallistes d'or (el nord-coreà Young Cho Hwang i la russa Valentina Iegorova), de plata (els japonesos Koichi Morishita i Yuko Arimori) i de bronze (l'alemany Stephen Freigang i la neozelandesa Lorraine Moller) estaran a Barcelona el 12 de març quan es faci la marató d'aquest any. Una bona idea que es pot portar a terme perquè el podi de les maratons olímpiques de Barcelona continua sent, aquest any 2017, el mateix que el 1992.

No m'he tornat boig. Hi ha moltes proves en els Jocs Olímpics i en els grans campionats que han vist com algun dels esportistes que va pujar a un podi al seu moment han donat positiu en una reanàlisi posterior i han perdut la medalla. De fet, hi ha algun cas extrem, en halterofília, en què tots els esportistes que van pujar al podi han acabat sancionats per dopatge i han hagut de tornar les seves medalles. No és el cas de les maratons de Barcelona. De fet, de cap de les proves dels Jocs de Barcelona. Oficialment, hi va haver cinc casos de dopatge –quatre atletes i una jugadora de voleibol– en la cita olímpica barcelonina i cap va afectar un esportista que pugés al podi. I com que en aquella època ni es guardaven les mostres ni es tornaven a analitzar, tot s'acabava allà. Un d'aquests positius, ja que hi som, va ser el de la quarta classificada en la marató, Madina Biktagirova, de l'Equip Unificat.

Iniciatives similars a la dels organitzadors de la Marató de Barcelona seran cada cop més complicades en el futur. No en la marató, que és cert que de moment s'ha vist al marge de tot aquest embolic, però sí en altres proves. Algun entusiasta de les curses de velocitat voldrà recordar l'any 2025, els 25 anys dels Jocs de Sydney? Amb quins atletes? Marion Jones, or en els 100, 200 i 4x400 i bronze en 4x100 i llargada ja no hi és. En els Jocs de Pequín hi ha, ara per ara, catorze proves amb esportistes que van perdre les medalles que van guanyar al seu moment perquè quan es van tornar a analitzar les mostres s'hi van trobar substàncies prohibides. I en els Jocs de Londres, de moment, hi ha onze casos. Els processos estan tots oberts i les xifres no es quedaran aquí.

Els podis olímpics, i els mundials i europeus, estan en constant revisió. I és bo. Molt bo, encara que compliqui la vida als estadístics i historiadors de l'esport. El dopatge però, també és part de la història de l'esport.