Que Gerard Piqué no pugui acusar els àrbitres ni la Generalitat promocionar Catalunya és inacceptable. I dispensin si formen part del 65% de la població capaç de provocar una descàrrega de 450 volts sobre un congènere i deixar-lo més enllà de l'estat precomatós amb l'excusa del que mani l'autoritat, segons les dades de l'experiment de Milgram.

Valorin, si més no, si apel·lar a la impertinència d'aquests dos casos per negar el que és evident no constitueix el primer pas de la deshumanització de les víctimes destinades a la fossa del mainstream, que és el terme que defineix la manipulació de la cultura de masses i, per tant, l'autoritat que dicta la pertinença.

Perquè... on està escrit que un entès en la matèria no pugui emetre una valoració d'incompetència, si no és en el manual de la submissió de la crítica a l'obediència deguda? O és que més enllà de la infal·libilitat dels àrbitres no hi ha l'interès de mantenir la idea d'un ordre presocial? Com es pot, en els temps que estem, acceptar encara que un senyor pugui fallar d'una manera flagrant una decisió sense passar-la per un control de qualitat certificat i homologable? Arbitrar al segle XXI amb els criteris nobiliaris del XIX no és un anacronisme, sinó un missatge i, confiem, l'estirabot decadent d'una manera jeràrquica d'entendre la resolució dels conflictes.

Semblantment, pretendre que la Generalitat de Catalunya promocioni el nom d'Espanya per situar-se en el món no solament retorna el poder a la ignorància, sinó que pretén mantenir l'statu quo pervertint el sentit de la igualtat en un intent desesperat de perpetuar la submissió a la força de l'autoritat que domina els mitjans d'informació de la massa; perquè ignorar la influència diglòssica en els diversos moments que el RCD Espanyol de Barcelona SAD ha decidit la seva denominació és com negar el pes de les armes en la redacció de la Constitució espanyola.