Després de l'escandalosa i sagnant derrota del Barça a París el passat 14 de febrer, dia de Sant Valentí, més d'un barcelonista va penjar al Facebook el pòster d'una pel·lícula dirigida per Roger Corman l'any 1967 que du per títol The St.Valentine's Day Massacre: s'hi recrea la matança que, el 14 de febrer de 1924, suposadament (i no és un mer supòsit) va ordenar el gàngster Al Capone amb el propòsit d'eliminar un seu enemic màxim, Bugs Moran, que se'n va salvar perquè va arribar tard a la cita.

Em va semblar curiosa la coincidència i també vaig celebrar el sentit de l'humor (no sé si negre) d'aquells que van apel·lar al títol de la pel·lícula (no pas, evidentment, al seu contingut) per donar la mesura del desastre barcelonista contra el PSG. Aquest va “massacrar” (no a nivell literal, evidentment, però totalment en un sentit figurat) el Barça i va posar-lo en evidència a Europa, en la Champions, que és la competició futbolística que dóna la mesura dels equips, que avalua la seva grandesa o petitesa. De sobte, el gran Barça es va empetitir, va semblar com els equips que, durant part de l'última dècada, va convertir en els seus titelles. El cas és que, com s'ha dit, el PSG va fer una exhibició absoluta amb un capteniment semblant a la del Barça concebut per Guardiola: la circulació precisa, virtuosa, de la pilota combinada amb una pressió al contrari i una gran intensitat sense defalliment. La qüestió és per què ell mateix cada cop sembla més incapaç de seguir una concepció futbolística que, acordant la bellesa del joc amb l'eficàcia, va exercint influència.

En contra del catastrofisme, s'ha argumentat que, al capdavall, el PSG va fer un partit magnífic mentre que el Barça va jugar de manera pèssima, molt per sota de les seves possibilitats. Que un mal partit el pot tenir tothom, però que, malauradament, va arribar quan un mal pas pot ser definitiu: en una eliminatòria de la Champions. Tanmateix, sincerament, potser molts no pensàvem que arribaria tal “massacre”, però havíem perdut confiança en un equip que aquest any no ha fet cap partit completament bo i n'ha fet molts de dolents. D'avisos n'hi ha hagut uns quants i, en el moment que ha ensopegat amb un rival excel·lent en plena forma, l'equip ha quedat retratat. Potser guanyarà la copa. No sé si tindrà possibilitats pel que fa a la lliga. Però en la Champions només té una oportunitat, no sé si per remuntar, empresa quasi impossible, però almenys per recuperar una imatge que inspiri respecte. L'actitud, però, dels jugadors a París fa dubtar-ne. La de l'entrenador, encara més. Què passa? Ho anirem veient. Hi anirem pensant.