Després de la des­feta del Barça del 14 de febrer pas­sat a París, l'impe­ra­tiu lexi­ca­lit­zat som-hi –com en diu l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans a l'apar­tat 22.​3.​2.​1 de la nova gramàtica– ha que­dat des­fa­sat per espe­ro­nar els tècnics i els juga­dors del pri­mer equip del Barça. I ha que­dat fora de lloc per a la remun­tada de dime­cres vinent, Dia de la Dona Tre­ba­lla­dora, perquè usar-lo com una arenga sig­ni­fi­ca­ria assu­mir com a pro­pis els errors dels socis que van votar San­dro Ros­sell i Josep Maria Bar­to­meu com a pre­si­dents del FC Bar­ce­lona, que són els únics que s'hau­rien d'esgar­ga­me­llar cri­dant-lo.

Els errors, en justa cor­res­pondència i pro­porció –i sobre­tot per part de qui els comet en exer­cici de qual­se­vol forma de força, de poder o de domini–, cal pagar-los, perquè si no enru­quen i fomen­ten l'estu­pre democràtic, que és el mal con­sis­tent a donar per la llosa la pon­de­ració crítica. Així, aquells qui, menys­te­nint els ide­als com un ele­ment deco­ra­tiu o folklòric, van esco­llir un secre­ta­riat admi­nis­tra­tiu sobre­di­men­si­o­nat com a cap­da­van­ter i guia de la ins­ti­tució bar­ce­lo­nista és just que retor­nin al pas­sat i per­din la veu a l'estadi perquè el capi­tal abo­cat al camp no se'ls escoli per la but­xaca dels que hi cor­ren.

Sigueu-hi tam­poc no ens val, perquè aquells qui som del Barça de tota la vida (i en serem, mal que ens pesi, per sem­pre) no podem dimi­tir de la res­pon­sa­bi­li­tat del sig­ni­fi­cat del símbol.

Així doncs, els pro­poso lexi­ca­lit­zar sou-hi, perquè després del saqueig dels valors, dels ide­als i de la manera de ser que ens unei­xen, només ens queda vèncer per per­sistència rege­ne­ra­dora la recal­ci­trant ignorància i el menys­preu pre­po­tent de la sobre­va­lo­rada gestió admi­nis­tra­tiva de les esco­les de negoci.

I el dia 8 de març és un bon dia, perquè la victòria de la lluita per­ma­nent de la dona tre­ba­lla­dora ens ho ense­nya.