Sha­qui­lle O'Neal creu que la Terra és plana. No és cap broma, encara que ho sem­bli. És el que pen­sa­ven els oients de l'emis­sora on en va par­lar. Però no. Ho deia seri­o­sa­ment. Com fa uns dies la figura dels Cava­li­ers, Kyrie Irving. O'Neal diu que hi ha tres mane­res de ser mani­pu­lat men­tal­ment: “Amb el que lle­gei­xes, amb el que veus i amb el que sents.” Per això ell ha fet la com­pro­vació: “Jo con­du­eixo de costa a costa, de Flo­rida a Califòrnia, i la Terra és refo­tu­da­ment plana per a mi.” I no es creu les imat­ges dels satèl·lits del pla­neta blau i rodó: “Podrien ser dibui­xa­des i inven­ta­des.” És clar que es pot haver des­ta­cat jugant a bàsquet pen­sant que la Terra és plana. El que és més pre­o­cu­pant, en tot cas, és que avui dia es pot des­ta­car en política amb les matei­xes idees.

No sé si el dia que vaig veure debu­tar Gian­luigi Buf­fon vaig pen­sar que arri­ba­ria a jugar mil par­tits ofi­ci­als al màxim nivell. Els com­plirà avui, si Déu vol, en el par­tit de la selecció ita­li­ana con­tra Albània. Sí que vaig tenir clar, però, que aquell por­ter havia vin­gut per que­dar-se en l'elit del fut­bol. Aquell pri­mer par­tit a la Serie A va ser el 19 de novem­bre del 1995, com a por­ter del Parma en la vista del Milan. Estem par­lant dels anys dau­rats del Parma i de la gran època del Milan, de quan els clubs ita­li­ans eren els més rics d'Europa. I era ell davant juga­dors com Weah, Bag­gio i Boban. El par­tit va aca­bar 0-0. I si els que el vam veure el recor­dem va ser pel debut d'aquell por­ter de 17 anys que no va dei­xar ningú indi­fe­rent. Des de lla­vors, hem assis­tit a la car­rera d'un dels grans fut­bo­lis­tes de la història. I una mos­tra de la seva gran­desa és, més enllà de la seva lon­ge­vi­tat i els seus èxits, quan va deci­dir que­dar-se a la Juven­tus tot i el des­cens per adul­te­ració de la com­pe­tició. Li farem una reverència quan vin­gui al Camp Nou.