El Manc­hes­ter City no gua­nyarà cap títol la pri­mera tem­po­rada de Guar­di­ola. Un fet que històrica­ment ha estat ordi­nari en aquest club, però extra­or­di­nari en el currículum del tècnic català, que no aixe­carà cap tro­feu per pri­mera vegada com a entre­na­dor. El fet és aquest. Però les per­cep­ci­ons seran diver­ses. És cos­tum en el cas de Guar­di­ola atri­buir-li més coses que les que diu o pro­met, i els que ho fan i estan pen­dents d'ell per pas­sar-li fac­tu­res tin­dran motius per des­qua­li­fi­car-lo. Són els que sem­pre han subes­ti­mat el valor i la influència del fut­bol que pro­posa Guar­di­ola i que no l'han jut­jat mai per això, sinó per si dei­xava de gua­nyar algun títol. Hi ha mol­tes ganes de pen­jar a Guar­di­ola la llufa del fracàs. Que ho facin. Se'n moren de ganes. Ell mateix segur que és el pri­mer a qui li sap greu, però no posarà excu­ses, mai ho ha fet en la seva car­rera. Segur que haurà après molt, que és el que va dir quan va arri­bar: apren­dre i inten­tar apor­tar coses noves. Ha fet les dues coses, però els resul­tats no ho han reflec­tit. A pesar dels diners inver­tits, la plan­ti­lla del City tenia man­can­ces i Guar­di­ola també s'ha equi­vo­cat en els rit­mes dels can­vis i en l'adap­tació de les seves idees al fut­bol del Pre­mier. Ell ho sap i ho ha reco­ne­gut. Els grans can­vis sovint pas­sen fases que sem­blen pas­sos enrere. Guar­di­ola aviat en farà dos enda­vant.

Jordi Villa­campa deixa la pre­sidència del Joven­tut després de 18 anys i d'una etapa encara més llarga com a juga­dor. El relleva Jua­nan Mora­les, un altre home de la casa, que man­tindrà l'espe­rit for­ma­dor i de valors. El club té pro­ble­mes econòmics, que reper­cu­tei­xen en els resul­tats espor­tius. Però no té un pro­blema de model. El pro­blema de model és del bàsquet euro­peu, que afa­vo­reix els clubs pro­pi­e­tat de mag­nats. Els que gua­nyen títols amb juga­dors for­mats en clubs com la Penya.