El Palau va ser com un petit Congost amb molts aficionats que van ocupar l’Olímpic. A la primera volta al Congost el Baxi Manresa va treure de la pista físicament la Penya. Ahir ho va tornar a fer. El Joventut no va tenir recursos per contrarestar les mancances en el nivell d’intensitat i físic que posen els d’Ocampo i es va repetir la història, perquè els manresans van anar 2 o 3 marxes per sobre dominant el rebot (14 ofensius) i les pilotes dividides, totes pels del Bages. A més, el Baxi, el millor equip defensant el triple, va ofegar el tir exterior de la Penya (6/23), una de les armes, i no hi va haver partit. És cert que als últims 3 minuts hi va haver bogeria, com el dia del Barça quan es perdia de 26 i es va tenir el tir per posar-se a tres, però ahir, tot i posar pressió a 30 segons del final (84-87), un triple de Hunt va sentenciar. Obasohan va ser l’exemple de la fam i ambició d’un Manresa que ha guanyat els dos partits a la Penya i li té el basket-average. Vives va arribar als 400 partits.