El gest de Messi

Lio­nel Messi, havent mar­cat en l'últim minut el gol mera­vellós que va sig­ni­fi­car la victòria con­tra el Madrid i que va pro­cu­rar una ale­gria ines­pe­rada als bar­ce­lo­nis­tes després d'unes quan­tes tris­te­ses, es va treure la samar­reta al San­ti­ago Ber­nabéu i la va mos­trar a la gra­de­ria amb un cap­te­ni­ment seriós, pròxim a la solem­ni­tat. De fet, no calia que ho expliqués: en tenen constància fins i tot aquells que no tenen cap mena d'interès pel fut­bol. El cas és que, fent-se imme­di­a­ta­ment cèlebre en la seva infi­nita pro­pa­gació mediàtica, el gest ha sus­ci­tat més inter­pre­ta­ci­ons que les parau­les enigmàtiques (o almenys posem-hi que ambigües) de Jordi Pujol després de l'escor­coll de la poli­cia al seu des­patx del car­rer Calàbria: “Sento molt tot això que està pas­sant.” En fi, atesa la des­me­su­rada trans­cendència que pot adqui­rir qual­se­vol detall d'una estre­lla fut­bolística, Messi ha pro­pi­ciat un gran des­ple­ga­ment semiòtic. Què sig­ni­fica aquest gest? Una ofrena al bar­ce­lo­nisme? Una mos­tra con­tun­dent d'orgull? Messi cons­tru­eix deli­be­ra­da­ment una ico­no­gra­fia?

No era la pri­mera vegada que Messi es treia la samar­reta cele­brant un gol mar­cat al Real Madrid, que també li ha ins­pi­rat altres ges­tos d'afir­mació bar­ce­lo­nista, com ara fer un petó a l'escut del club. Havent escrit l'última frase m'adono que he assu­mit la inter­pre­tació que dona per fet que el juga­dor va mos­trar el seu amor pel Barça en un moment en què encara s'ha de con­cre­tar (o no) la seva reno­vació. Per això, pot­ser, ha pro­pi­ciat inter­pre­ta­ci­ons acor­da­des al desig bar­ce­lo­nista: aquest home per força s'ha de que­dar.

D'altra banda, aquest últim par­tit entre el Real Madrid i el Barça va tenir altres ges­tos per a l'exer­cici de la semiòtica: el som­riure bur­leta de Case­miro després que Piqué li fes un comen­tari sobre el fet que el juga­dor madri­dista no hagués rebut una segona tar­geta groga (que hau­ria sig­ni­fi­cat, per tant, l'expulsió) per una entrada a Messi; les mans de Ser­gio Ramos al·lusi­ves a una boca que parla massa (un gest supo­sa­da­ment adreçat a Piqué pels seus comen­ta­ris sobre els àrbi­tres) després d'una entrada bru­tal a Messi (diuen els madri­dis­tes que no el va tocar: si ho hagués fet, pot­ser li hau­ria tren­cat una cama) que li va com­por­tar l'expulsió. Uns ges­tos que, sin­ce­ra­ment, sobre­tot em van sem­blar bar­ruts. En tot cas, tam­poc no tenen la potència, la sin­gu­la­ri­tat, del gest de Messi. De tot el que l'argentí ha gene­rat em quedo amb un foto­mun­tatge que cir­cula per les xar­xes en què mos­tra Messi col·locant una samar­reta en un este­ne­dor on n'hi ha mol­tes més. Ha fet tants gols dig­nes de memòria que, de fet, les seves samar­re­tes podrien ocu­par molts este­ne­dors.