A mi, com a barcelonista, sempre em fa il·lusió que el meu equip de futbol preferit (i fa temps que també dono importància al femení) no només guanyi, sinó que jugui d’una manera bonica, cosa que no està renyida amb l’eficàcia. M’atreveixo a afirmar que és una il·lusió compartida amb bona part dels barcelonistes: no ens agrada perdre, però, potser a diferència d’altres, tampoc guanyar de qualsevol manera. Concentrant-me en l’equip masculí, crec que el Barça entrenat per Hansi Flick ha revifat aquesta il·lusió: tot i alguna fase d’incertesa i d’inestabilitat, en aquests darrers mesos hem vist un Barça jugant partits amb una qualitat excepcional. Hi contribueixen molts jugadors, però tenia ganes de parlar de Pedri perquè és d’aquella mena de futbolistes que m’agraden d’una manera especial.

Amb una tècnica precisa, que fa que dugui la pilota i esquivi els contraris amb finesa i elegància, Pedri té una visió del joc lluminosa i enginyosa que fa que trobi forats, i fins inventi passadissos, que fan possibles jugades de gol, arribin a culminar-se o no. El cas és que, després de la revelació fulgurant del seu talent, va passar moments de crisi (i de lesions) acordats amb els de l’equip. Ara, convertit en una peça fonamental d’aquest Barça virtuós, comunica un missatge per les xarxes socials que ha donat peu a tota mena d’especulacions. Després de renovar fins al 2030, ha deixat anar que no descarta “entrar en el mercat”. Pensa a abandonar el club i així els barcelonistes?