Opinió

L'aposta es manté

El Barça ahir no es va abandonar a l'impuls de guanyar el partit fos com fos, o sigui, de pensar més en el resultat que en el joc

El Barça i el Madrid es con­ti­nuen pas­sant la pilota de la res­pon­sa­bi­li­tat de no fallar. Ahir era l'equip blau­grana el que tenia la pape­reta més com­pli­cada, i la pun­xada del Madrid no era ni una pos­si­bi­li­tat, con­tra un Gra­nada en cai­guda lliure amb un tècnic d'ocasió. La tarda era esti­uenca i l'entrada al Camp Nou feia goig. L'equip no ho podia espat­llar. I no ho va fer. Va superar les pre­vi­si­bles difi­cul­tats amb intel·ligència i amb la versió més coral del tri­dent, que es va tor­nar a repar­tir els gols com en els millors epi­so­dis de la tem­po­rada. A Gra­nada va pas­sar el que era pre­vi­si­ble. Que­den dues jor­na­des i el comodí blanc de Balaídos.

Al marge de les cir­cumstàncies, que a aques­tes altu­res són deter­mi­nants, un par­tit entre el Barça i el Vila-real sem­pre és atrac­tiu, perquè són equips que juguen bé a fut­bol, encara que el d'Escribá ha incre­men­tat el reforçament defen­siu que ja va dei­xar ben fona­men­tat Mar­ce­lino, el seu ante­ces­sor a la ban­queta. L'equip gro­guet és actu­al­ment un bloc més defen­siu, però con­ti­nua tenint juga­dors que juguen molt bé a fut­bol i que tenen prou cri­teri amb la pilota per posar en difi­cul­tats qual­se­vol equip. No és cap casu­a­li­tat que aquesta tem­po­rada el Vila-real hagi gua­nyat al Cal­derón, a Ano­eta i a Balaídos i hagi empa­tat al Ber­nabéu i al Sánchez Pizjuán, i que con­tinuï afer­rat a les seves pos­si­bi­li­tats d'entrar a la pròxima Cham­pi­ons, cosa quasi impos­si­ble després de la der­rota al Camp Nou.

El Barça, doncs, ahir no ho tenia fàcil. Però, per sort, n'era cons­ci­ent. No es va aban­do­nar a l'impuls de gua­nyar el par­tit fos com fos. O sigui, de pen­sar més en el resul­tat que en el joc, cosa que sí que li ha pas­sat altres vega­des aquesta tem­po­rada, i no sem­pre amb bon resul­tat final. L'equip de Luis Enri­que va jugar bé amb la pilota, movent-la amb velo­ci­tat i cri­teri per inten­tar desor­de­nar una estruc­tura defen­siva rival molt ben cons­truïda. Si no era pos­si­ble tren­car-la tro­bant aviat una escletxa, aquell domini almenys havia de ser­vir per des­gas­tar l'equip d'Escribá. Una mica a la manera com va acon­se­guir la victòria dis­sabte al camp de l'Espa­nyol. Amb la diferència que l'equip de Sánchez Flo­res tenia menys capa­ci­tat d'amenaçar en atac que el Vila-real, més cre­a­tiu al mig del camp i amb dues ame­na­ces reals en atac.

En la pri­mera part, el Barça no podia superar la defensa estàtica dels gro­guets, però la va sor­pren­dre la pri­mera vegada que la va aga­far desa­bri­gada. El tri­dent blau­grana es va enfron­tar en una ràpida tran­sició a qua­tre defen­ses visi­tants i Ney­mar va fer el pri­mer gol. La cosa pre­vi­si­ble­ment més difícil d'un par­tit com el d'ahir. El pro­blema és que va haver de des­fer l'empat més d'una vegada, després del gol de Bakambu. La qua­li­tat de Messi va ser deci­siva perquè no s'arribés a la mitja part amb aquesta incer­tesa. La segona part ja no podia ser cal­cada a la pri­mera. El Vila-real hau­ria de rega­lar espais, perquè qual­se­vol pos­si­bi­li­tat d'aca­bar quart depe­nia de pun­tuar al camp Nou. Els d'Escribá van mos­trar la seva faceta més cre­a­tiva i van posar en difi­cul­tats el Barça, que les va resol­dre pena­lit­zant-lo en els espais que va dei­xar lliu­res.

A Gra­nada, el que era pre­vi­si­ble es va con­cre­tar en només dos minuts. L'aposta es manté per diu­menge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)