La UE Osor guanya 2-3 al camp de l'Abadessenc B i es proclama campió del grup 27 de quarta territorial. Els situo. Osor és el meu poble (encara que ja fa anys que visc a Barcelona), molt a l'interior de la comarca de la Selva, tant que es fica dins les Guilleries. És el poble on vaig néixer, on tinc la família i molts records d'infantesa i joventut. I l'Osor és un equip de futbol molt modest que sempre ha jugat en la categoria federada més baixa que hi ha. Durant molts anys se'n deia tercera regional i fa unes quantes temporades és la quarta territorial. La notícia és molt senzilla: l'Osor ha quedat campió i ha aconseguit l'ascens a tercera territorial. És la millor classificació de la història del club, que fa tres dècades havia aconseguit un sisè lloc. Jo jugava en aquell equip que va aconseguir aquella fita, una temporada en què vam tenir el privilegi de ser entrenats per Francesc Guitart, llavors jugador del Figueres i que s'havia format a la Damm i al Barça B. Aquell any ens ho vam passar molt bé jugant a futbol. Però segurament menys que els que han dut la samarreta blanc-i-vermella aquesta temporada i l'anterior. Han estat un grup de jugadors que han fet equip dins i fora del camp. Jugadors del poble, alguns fills dels que havien jugat amb mi, i altres de fora però que s'han integrat molt bé al municipi. Han jugat molt bé a futbol i alguns dies al camp hi hagut fins i tot més públic que habitants té el poble. I a mi, en la distància, m'han fet sentir molt orgullós. Com quan Osor va ser visitat per El Foraster, o per la Fira del Senglar o pel Ball del Ciri.

Aquesta història, ja ho sé, és molt local, però el sentiment que representa és universal: la felicitat.