Atents tots per fer dilluns una anàlisi de periodisme comparat. La F-1 disputa el gran premi dels grans premis, a Mònaco, i quatre hores més tard comença a l’oval d’Indiana la cursa de les cuses als EUA, les 500 Milles d’Indianapolis. En circumstàncies normals, en els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol, la F-1 tindria una presència de 10 a 1 respecte a les 500 Milles. Si fos possible apostar, em jugaria calés que diumenge i dilluns els mitjans espanyols donen més cobertura a la Indy que a la F-1.

No és una aposta arriscada. Fa dies que aquests mitjans tenen enviats especials a Indiana per cobrir una cursa de la qual només els interessa un pilot, que, si a més fa un gran resultat, oli en un llum. Fernando Alonso ha fet el salt a la Indy, i els mitjans d’obediència espanyola faran el mateix sense dubtar-ho. La corona de Castella va descobrir Amèrica el 1492, però no es va adonar que hi havia la part nord del continent. Cinc segles després, els arriba l’oportunitat de conquerir-la, ni que sigui metafòricament.

D’aquest comportament es dedueix que per a alguns mitjans, la F-1 només existeix des que hi és Fernando Alonso i que, en conseqüència, deixarà d’existir el dia que l’asturià no hi competeixi. Tothom és lliure de fer el que cregui més convenient –només faltaria–, però que no ens donin lliçons.

Fa dinou anys que Oriol Servià competeix als Estats Units. És la seva desena participació a Indianapolis, on hi té un quart lloc (2012) com a millor resultat. Fa molts anys els seus patrocinadors van haver de pagar un grapat de bitllets d’avió i estades a periodistes de l’Estat per intentar que coneguessin la Indy i que els resultats de Servià tinguessin el mínim ressò que la feina obstinada del seu gabinet de comunicació no aconseguia. Va ser debades, i Servià va decidir prescindir del que es deia d’ell –més aviat del que no es deia– a l’Estat espanyol. És clar, per molt espanyol que es reclamés, havia estat campió de la Indy Lights amb uns patrocinadors agrupats sota un genèric Catalonia –l’enorme logotip del monoplaça incloïa una senyera– i durant anys en el lloc web de la Indy, a la fitxa de Servià hi figurava Catalonia com a país d’origen.

Alonso surt cinquè. És un pilot immens i d’ell es pot esperar tot en una cursa que ja han guanyat debutants, com Juan Pablo Montoya (2000) i Alexander Rossi (2016). Una revista especialitzada de l’Estat espanyol dedica aquesta setmana tres planes i sis fotos a la qualificació d’Indianapolis. Totes són d’Alonso. D’Oriol Servià (12è en la graella), ni el nom. És clar, no és espanyol.