Una volta de cargol
Que Cristiano Ronaldo demani públicament la Pilota d’Or és de vergonya aliena i confirma que el portuguès no té sentit del ridícul, però no deixa de ser una anècdota. Ara, que el madridisme, amb 12 Champions a les vitrines, perdi el cul per equiparar-se futbolísticament al Barça de Guardiola certifica dues coses; la primera, que els títols no li han servit al Madrid per treure’s el complex d’inferioritat provocat per l’excel·lència d’aquell equip, consagrat com el millor de tots els temps, i la segona, que el Barça ha de persistir en el seu model, el que l’ha fet gran, singular, admirat arreu del món fins i tot per l’etern rival. I per tant és imperatiu per al Barça aprofitar aquest moment de catarsi i canvi d’etapa, per avançar tant com sigui possible d’acord amb aquest pla. El futbol és un món en constant moviment i no es pot tenir tot controlat sempre. Valverde, per exemple, no estava disponible fa quatre anys, quan es va fitxar Tata Martino, i en canvi ara sí. Els jugadors evolucionen, es fan grans o pleguen i els que podrien venir avui no estan al mercat, però demà potser sí. El mateix passa amb el futbol de base. Thiago, per posar un exemple, va arribar quan no podia ser res més que el suplent de Xavi i Iniesta i ara és indiscutible al mig del camp del Bayern, mentre que el Barça es planteja somnis prohibitius com ara Verrati (PSG). Per això és tan important tenir la direcció esportiva forta que el Barça no ha tingut aquests últims anys, capaç de controlar aquests factors, tenir clar el criteri futbolístic, fer-lo valer i mantenir la coherència en les decisions importants (fitxatges, contractes, equips inferiors...) per sobre d’altres interessos. No ho té fàcil el Barça, ara, per recuperar el terreny cedit al Madrid, tenint en compte les urgències de l’equip, els preus de mercat, l’escàs marge de maniobra econòmic del club i qui pren les decisions. D’entrada, caldrà tenir molta punteria i molt d’encert a l’hora de reestructurar una plantilla que ha perdut la banda dreta (Alves) i molt talent al mig del camp (Xavi, Thiago, Cesc) sense que s’hagi intentat compensar. Caldrà, doncs, que els que arribin aquest estiu corregeixin aquests problemes i sobretot aportin més competència interna. Caldrà també que des del primer equip es torni a creure en el paper clau que té el planter. I naturalment serà fonamental la volta de cargol de Valverde, perquè l’equip deixi de dependre exclusivament de la inspiració i punteria del trident i recuperi dues característiques essencials d’aquell futbol que va posar el Barça a l’esglaó més alt: ser capaç d’imposar el seu estil en cada partit i buscar el resultat a través del joc col·lectiu.
