No era una retirada, era un parèntesi. Com altres que ha fet en la seva llarga carrera a les banquetes del bàsquet. Aíto inicia la seva primera aventura estrangera, a l’Alba Berlín. Si la idea és contribuir al creixement de l’equip i del bàsquet alemany en general, han trobat l’home indicat. Si hi ha una manera de créixer sòlidament, és a partir dels fonaments. El coneixement i l’experiència d’Aíto estan fets per a això. Les ales ja les desplegaran uns altres.

Pedro Martínez ha passat en quatre dies de guanyar la primera lliga de la història del València al seu comiat. I d’haver-se sentit desautoritzat i voler marxar en un moment de la temporada a oferir-se per continuar després de l’èxit final. Li han dit que no. A les banquetes de València, també les de futbol, sempre passen coses misterioses.

“El projecte és Sito Alonso”, va dir Nacho Rodríguez en la presentació del nou entrenador del Barça. Ara falta veure si el sentit de la frase del màxim executiu del bàsquet blaugrana era en el sentit que no hi ha més projecte que l’entrenador de torn o –esperem que sigui així– que l’escollit reuneix les condicions que s’exigien per dirigir el primer equip del Barça. Si són les quatre que va dir Rodríguez –coneixement i experiència en l’ACB i l’Eurolliga, que conegui i s’identifiqui amb el que és el Barça, caràcter i lideratge, i treballar amb els joves–, Sito Alonso els reuneix. Ara ve el més difícil, que és demostrar-ho. Sort i encert.