És escandalós veure jugar Roger Federer sobre herba. Fa el que vol, quan vol i de la manera que vol. El seu canell prodigiós fa aixecar el públic del seient i deixa bocabadats els rivals. Té una facilitat extrema per inventar-se deixades i una consistència infinita executant les volees que per a la resta dels mortals semblen impossibles. Es dosifica sense recances quan el joc no li va de cara i serveix el seu rival i quan arriba, per exemple, al 4-4 no perdona si es que abans no ha esmicolat ja els arguments dels seus abnegats rivals. A Halle ha demostrat que l’ensopegada prematura i inesperada que va patir a Stuttgart va ser un simple accident fruit de l’excés de confiança i també la conseqüència de la innegable qualitat del veterà de 39 anys Tommy Haas, que ha anunciat que es retira a final de curs. Federer no ha perdut cap set a Halle 2017 i amb setze títols sobre la superfície és el rei de l’herba. No hi ha dubte, per tant, que és el màxim favorit per guanyar a Wimbledon, un escenari on ja ha alçat la copa en set ocasions. No és favorit perquè alguns dels seus rivals més qualificats com Andy Murray i Novak Djokovic no estiguin bé o perquè Nadal no acaba de ser un especialista en herba malgrat que, com ell mateix va recordar fa pocs dies, ha arribat a cinc finals a l’All England Club i n’ha guanyat dues. No. És favorit, sobretot, perquè el seu nivell excels sobre herba és, si juga com sap jugar i no s’enreda en l’excés de virtuosisme, molt superior. Ahir en va fer prou amb 53 minuts per superar Alexander Zverev en una final entre dos estendards de dues generacions. Federer té 35 anys i l’alemany en té 20 i tota la vida al davant. Juntament amb l’austríac Dominic Thiem són els nous valors que han fet parlar més fins ara. De fet, a Halle, l’alemany va eliminar l’any passat Federer en les semifinals. El Federer d’enguany, però, recorda el millor Federer, tant pel seu joc com pels èxits, i és molt complicat de batre. Conscient del gran estat de forma de Nadal va optar per estalviar-se el desgast de Roland Garros. Va fer bé. El balear va escombrar tots els rivals sense deixar ni les engrunes i ell probablement tampoc no hauria tingut res a fer sobre argila. No calia assumir riscos ni despeses físiques innecessàries. Arribarà la setmana vinent a Wimbledon com una rosa perquè s’ha dosificat i molt. Malgrat això, ja ha avançat que en la part final del curs es deixarà veure força més i jugarà força més tornejos. Wimbledon és el seu primer gran objectiu, però, pel que diu, s’intueix que també té al cap intentar assaltar l’obert dels Estats Units. Ha d’aprofitar aquesta segona joventut per seguir engrandint la seva llegenda i serà un plaer ser-ne testimonis.