Fa dies que el penell va boig amb el futur de Neymar; un dia assenyala cap a París i l’altre cap a Barcelona. Avui toca Barcelona. Com tantes altres vegades, Piqué ha fet d’ariet del barcelonisme i, tirant d’Instagram, ha anticipat el nou gir d’aquest cas. S’agraeix, però molt em temo que ja és imprescindible que el mateix Neymar agafi el micròfon per les banyes i parli clar. Els aficionats que l’han de sentir com un dels seus, per aclamar-lo, animar-lo o perdonar-li les vel·leïtats, abans l’han de poder escoltar i sobretot entendre. Els seus dubtes són raonables. Per ser el millor ha de ser el protagonista i aquesta és l’única condició que el Barça no li pot satisfer, encara, perquè el protagonista és Leo Messi i només el futbolista argentí pot cedir part d’aquest protagonisme, ja sigui per la seva evolució futbolística o per la generositat amb el seu escuder. Des de París, l’han estimulat de valent. Nasser al-Khelaifi, amb la família reial de Qatar i el grup BeIn Sports al darrere, el cobreix d’or i paga el que no ha pagat mai ningú per aconseguir el seu sí en una operació que s’aproxima als 600 milions. I Alves, Thiago Silva, Lucas Moura, Marquinhos o Maxwell li garanteixen un vestit a mida i el lideratge que necessita per aspirar a la Pilota d’or. Posin-se en el seu lloc i diguin si això no els provocaria un dubte raonable a l’hora de decidir el futur professional. Naturalment, París també té els seus grisos, perquè el PSG no té la grandesa del Barça, ni la seva repercussió, ni el seu futbol, ni els seus títols i prestigi, ni la lliga francesa és una referència. Aquests són alguns dels arguments del Barça. També formar part de la millor davantera del món amb Messi i Luis Suárez, tenir col·laboradors necessaris i tan importants com Iniesta, Busquets i el que pugui arribar o justament la possibilitat de seguir creixent al costat del millor futbolista de la història i, a banda de beneficiar-se del seu talent i la bona química entre tots dos, recollir el relleu de les seves pròpies mans, tal com un dia va fer Messi de les mans de Ronaldinho. La paciència no és conformisme. La nit memorable del PSG va demostrar que també pot ser protagonista amb Messi al camp. I el debut en aquesta pretemporada contra la Juventus (dos gols per guanyar el partit) n’és un altre exemple. El Barça té un repte en qualsevol cas. Si Neymar marxa, el repte és invertir bé els 222 milions per créixer com a equip; si es queda, el repte és completar el puzle amb el reforç imprescindible que necessita el mig del camp per compactar l’equip, per contrapesar l’excessiva influència dels tres davanters en el joc i el rendiment de tot el grup i per ajudar a recuperar la regularitat perduda la temporada passada. I això no s’aconseguirà fitxant brasilers i amics per fer sentir més còmode Neymar, sinó fitxant els jugadors que encaixin en les necessitats de l’equip.