Dubtes raonables

Fa dies que el penell va boig amb el futur de Ney­mar; un dia asse­nyala cap a París i l’altre cap a Bar­ce­lona. Avui toca Bar­ce­lona. Com tan­tes altres vega­des, Piqué ha fet d’ariet del bar­ce­lo­nisme i, tirant d’Ins­ta­gram, ha anti­ci­pat el nou gir d’aquest cas. S’agra­eix, però molt em temo que ja és impres­cin­di­ble que el mateix Ney­mar agafi el micròfon per les banyes i parli clar. Els afi­ci­o­nats que l’han de sen­tir com un dels seus, per acla­mar-lo, ani­mar-lo o per­do­nar-li les vel·leïtats, abans l’han de poder escol­tar i sobre­tot enten­dre. Els seus dub­tes són rao­na­bles. Per ser el millor ha de ser el pro­ta­go­nista i aquesta és l’única con­dició que el Barça no li pot satis­fer, encara, perquè el pro­ta­go­nista és Leo Messi i només el fut­bo­lista argentí pot cedir part d’aquest pro­ta­go­nisme, ja sigui per la seva evo­lució fut­bolística o per la gene­ro­si­tat amb el seu escu­der. Des de París, l’han esti­mu­lat de valent. Nas­ser al-Khe­laifi, amb la família reial de Qatar i el grup BeIn Sports al dar­rere, el cobreix d’or i paga el que no ha pagat mai ningú per acon­se­guir el seu sí en una ope­ració que s’apro­xima als 600 mili­ons. I Alves, Thi­ago Silva, Lucas Moura, Mar­quin­hos o Maxwell li garan­tei­xen un ves­tit a mida i el lide­ratge que neces­sita per aspi­rar a la Pilota d’or. Posin-se en el seu lloc i diguin si això no els pro­vo­ca­ria un dubte rao­na­ble a l’hora de deci­dir el futur pro­fes­si­o­nal. Natu­ral­ment, París també té els seus gri­sos, perquè el PSG no té la gran­desa del Barça, ni la seva reper­cussió, ni el seu fut­bol, ni els seus títols i pres­tigi, ni la lliga fran­cesa és una referència. Aquests són alguns dels argu­ments del Barça. També for­mar part de la millor davan­tera del món amb Messi i Luis Suárez, tenir col·labo­ra­dors neces­sa­ris i tan impor­tants com Ini­esta, Bus­quets i el que pugui arri­bar o jus­ta­ment la pos­si­bi­li­tat de seguir crei­xent al cos­tat del millor fut­bo­lista de la història i, a banda de bene­fi­ciar-se del seu talent i la bona química entre tots dos, reco­llir el relleu de les seves pròpies mans, tal com un dia va fer Messi de les mans de Ronal­dinho. La paciència no és con­for­misme. La nit memo­ra­ble del PSG va demos­trar que també pot ser pro­ta­go­nista amb Messi al camp. I el debut en aquesta pre­tem­po­rada con­tra la Juven­tus (dos gols per gua­nyar el par­tit) n’és un altre exem­ple. El Barça té un repte en qual­se­vol cas. Si Ney­mar marxa, el repte és inver­tir bé els 222 mili­ons per créixer com a equip; si es queda, el repte és com­ple­tar el puzle amb el reforç impres­cin­di­ble que neces­sita el mig del camp per com­pac­tar l’equip, per con­tra­pe­sar l’exces­siva influència dels tres davan­ters en el joc i el ren­di­ment de tot el grup i per aju­dar a recu­pe­rar la regu­la­ri­tat per­duda la tem­po­rada pas­sada. I això no s’acon­se­guirà fit­xant bra­si­lers i amics per fer sen­tir més còmode Ney­mar, sinó fit­xant els juga­dors que encai­xin en les neces­si­tats de l’equip.