La selecció de Croàcia ha aconseguit a Budapest el títol mundial de waterpolo en la categoria masculina. El segon, deu anys després del que va guanyar el 2007 a Melbourne. D’aquesta manera, Croàcia acumula un títol olímpic (2012), dos de mundials (2007 i 2007) i un d’europeu (2010), a més d’una plata olímpica (1996), una plata (2015) i tres bronzes mundials (2009, 2011 i 2013) i dues plates europees (1999 i 2003). No està gens malament per a un país que el 1991 formava part de Iugoslàvia. I només esmento el waterpolo perquè s’acaba de disputar el mundial, perquè també podríem parlar de bàsquet, handbol, voleibol i futbol, esports en què les seleccions de Croàcia han pujat a podis olímpics, mundials i europeus.

Cada cop que les seleccions de Croàcia –o Lituània, Ucraïna, Montenegro, Eslovènia, Eslovàquia...– obtenen un èxit en un gran campionat no puc evitar un somriure. Perquè totes formaven part d’estats –Iugoslàvia, URSS, Txecoslovàquia– dels quals es van separar. Van deixar de banda l’equivalent al “mejor unidos” que aquí sentim dia sí i dia també i bé que se’n han sortit. Encara que, si no se’n haguessin sortit, esportivament parlant, la independència també els hauria sortit a compte. Només faltaria. Però d’aquesta manera, tot rodó.

El cas de l’antiga Iugoslàvia i el waterpolo és especialment significatiu. Iugoslàvia va ser tres cops campiona olímpica (1968, 1984 i 1988), dos campiona mundial (1986 i 1991) i una europea (1991). Des del trencament de Iugoslàvia, les seleccions de Sèrbia-Montenegro, Sèrbia, Croàcia i Montenegro sovintegen en els podis i totes han estat, almenys un cop, campiones en una gran competició. Al campionat d’Europa tots els títols que s’han posat en joc des del 2001 els han guanyat alguna d’aquestes seleccions. En els dos últims Jocs Olímpics, Sèrbia, Croàcia i Montenegro han estat entre els quatre primers, i en aquest últim mundial, a més del títol de Croàcia –que va eliminar Sèrbia en les semifinals–, Sèrbia ha estat tercera i Montenegro, cinquena.

És clar que tot això ha passat perquè el waterpolo era un esport arrelat a la majoria de repúbliques iugoslaves. Les que van triomfar ho van fer just després de ser independents i ho continuen fent ara. La reflexió a fer, en el cas del waterpolo, és si passaria la mateixa cosa amb Espanya i Catalunya amb una Catalunya independent. La història de la selecció espanyola i també el seu present ens diu que no. A les seleccions espanyoles hi ha majoria de catalans –especialment en noies– i en els campionats espanyols de base la majoria de títols, tant en noies com en nois, els guanyen els clubs catalans. Mala peça al teler per al waterpolo espanyol.